Vall de Can Bosc
Lliçà d'Amunt
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Segons l'article 295 del POUM el patrimoni natural té consideració de Bé de Protecció Urbanística (BPU).
Descripció
La vall de can Bosc és una zona formada per un torrent i una diversitat d'arbres que ofereixen un mosaic agroforestal.
El torrent sorgeix de la unió dels torrents de Merdanç i del Falguerar que, passant sota la masia de Can Bosc, continua en direcció a la sagrera, passa sota la carretera de Parets a Bigues, fins a abocar al riu Tenes, prop del camp de futbol. Neix, però a les fondalades de la urbanització de Can Farell.
Entre les masies de Can Bosc i Can Malé, hi ha exemplars de pollancres, pins i alzines, i plantes de ribera, com l'api de torrent, créixens, cua de cavall, entre altres, i la part més elevada del torrent hi ha canyers, saüquers, nogueres, etcètera. Amb relació a la fauna, es poden trobar rossinyols, mallerengues, merles, per posar alguns exemples.
Història
El Populus nigra és de la família de les salicaceae, originari d’Europa i d’Àsia occidental. El nom comú en català és pollancre. Populus és el nom llatí dels pollancres i nigra del llatí negre, per les costelles de l’escorça. L’arbre pot fer entre 20 i 30 metres d’alçada i la capçada, densa, pot mesurar entre els 2 i els 4 metres. L’escorça és llisa i negra. Les fulles són caduques, serrades i punta allargades, entre els 5 i els 10 centímetres.
El Pinus pinea és de la família de la pinaceae, originari de l’àrea mediterrània. El nom comú en català és pi pinyer. Pinus és el nom llatí dels pins i pinea és el nom llatí dels pinyons. L’arbre pot superar els 25 metres d’alçada, de capçada densa, amb forma de para-sol, que abasta entre els 6 i els 12 metres d’ample, amb el tronc recte i cilíndric. L’escorça és molt gruixuda, de color marró vermellós, amb plaques que es poden desprendre. Les fulles són acícules en grups de dos, rígides, punxants, entre 10 i 20 centímetres de longitud i entre 1,5 i 2 mil·límetres de gruix.
El Quercus ilex L és de la família de la fagaceae, originari de l’àrea mediterrània. El nom comú en català és alzina. Quercus és el nom llatí de les alzines i els roures i ilex és el nom amb què els grecs anomenaven les alzines. L’arbre pot fer entre els 20 i els 25 metres d’alçada, amb capçada esfèrica, ampla i densa. L’escorça és llisa i de vers grisenc, però amb el pas dels anys aquestes prenen unes tonalitats grises i amb escletxes verticals. Les fulles, fan entre 3 i 8 centímetres de llarg, de color verd fosc i brillant i, per l’interior són clars i pubescents.
Bibliografia
Ajuntament de Lliçà d’Amunt. Pla d’Ordenació Urbanística de Lliçà d’Amunt. 2014.
GARCIA-PEY, Enric (2010). Recull Onomàstic de Lliçà d’Amunt. Els noms de casa, de lloc i de persona. Ajuntament de Lliçà d’Amunt i Grup L’Abans, p.49.
