Vall d'Arús

Vallirana

La Vall d'Arús és una de les àrees naturals més impressionants del terme municipal de Vallirana. Geogràficament està delimitada pel Serrat de Sant Silvestre, la Penya Rubí i el Puig Vicenç al nord, pel Serrat de can Güell a llevant, per la Penya Caiguda al sud i per l'Espadat de Baix a ponent. Es tracta d'una vall oberta de relleus suaus delimitada pels anteriors cims. La zona és travessada pel camí PR-C 163 que va en direcció al Puig Vicenç i també cap a la Penya del Moro. La vegetació està representada per boscos de pi blanc i carços, i està regada pel torrent de Campderrós, pel del Salt del Bou i pels fondos de la Guixera i de la Vall d'Arús. La vall està caracteritzada per les construccions de pedra seca i els forns de calç, així com per la presència de la masia de can Bogunyà (una de les més antigues del municipi) i sobretot de l'ermita de Sant Silvestre, originària del segle X. La zona era una de les àrees de cria i nidificació de l'àliga perdiguera o cuabarrada (Aquila fasciata), tot i que des de l'any 2010 no hi ha indicis de la seva presència dins del terme de Vallirana. Tot i això encara es conserven restes d'algun dels nius de la parella d'àligues que havia estat documentada al terme (penyes del Salt del Bou). L'espai està inclòs dins de l'ENP de les Muntanyes de l'Ordal.