Turó a 559 m de la zona del cal Passereta
Sant Martí de Tous

    Anoia
    Turó entre el Mas de Tous i Cal Perdut. A l'oest del nucli urbà.
    Emplaçament
    Camí del mas de Tous a Cal Perdut, el turó un cop deixat Cal Perdut i Cal Quel
    533

    Coordenades:

    41.55562
    1.4982
    374761
    4601528
    Número de fitxa
    08226-145
    Patrimoni immoble
    Tipologia
    Jaciment arqueològic
    Edats dels Metalls
    Ibèric
    Estat de conservació
    Bo
    Protecció
    Legal
    AIA. Catàleg bens a protegir POUM 2012
    Número inventari Generalitat i altres inventaris
    IPAC 7692
    Accés
    Fàcil
    Productiu
    Titularitat
    Privada
    08226A008000700000AO
    Autoria de la fitxa
    Núria Cabañas

    Jaciment descobert per membres de la Secció d'Arqueologia del Centre d'Estudis
    Comarcals d'Igualada, l'11 d'abril del 1976. Les restes materials apareixen en la part més elevada del turó, prop del bosc, just a on hi ha una alzina en el camp. Amb motiu de la realització de la Carta Arqueològica l'any 1985, no s'aprecià superficialment cap tipus d'estructura, però sí una certa quantitat de peces de sílex, ceràmica del Bronze Final i
    Ibèrica, en el cim del turó i en un petit replà del seu costat nord en vistes a l'Eucaria. Cal remarcar que la ceràmica del Bronze Final apareix concentrada en un sector, i la Ibèrica surt en un camp de conreu que hi ha en el cim del turó. S'apreciaren alguns fragments de pedra de molí de granit. Superficialment i fora del lloc, ja que l'indret ha estat conreat en bona part, apareixen restes d'indústria lítica que empra el sílex com a matèria primera. No ha aparegut cap peça sobre còdol i sí varis fragments, ascles i esquerdills com a rebuig de la talla. Algunes poques peces porten concreció calcària i d'altres conserven restes de còrtex. No presenten deshidratació, amb la qual cosa la pàtina no existeix. Cal destacar algunes ascles
    gruixudes. En aquest jaciment també ha aparegut superficialment algun fragment d'escòria fèrrica i algun tros de petxina. Quant a la ceràmica, cal esmentar: fragments d'urnes amb el coll exvasat i el llavi bisellat, fragments de vores de plats amb el llavi bisellatragments de plat amb vora arrodonida força bisellada interiorment, fragment de vora de plat bisellat amb amples i concèntrics acanalats, fragment de nansa tipus pont de secció arronyonada, fragment de base plana amb arrencament de paret. Les decoracions són a base de cordons incisos i impressionats aplicats a la inflexió vora-cos del vas; d'acanalats horitzontals i oblics a la paret; un fragment decorat amb impressió suau d'un clot; també una palmeta incisa.
    En ceràmica ibèrica a torn hi ha:un fragment de nansa de Kilyx en ceràmica àtica, argila ocre-rogenca, vernís parcial i amb foguejats (segles V-VIaC), vores de gerres de pasta bicolor i monocroma, un fragment de ceràmica gris monocroma, un fragment de coll de gran vas amb llavi de secció de coll de cigne (segles V-VI aC), argila de color ocre clar.
    Es tracta, doncs, d'un jaciment on es va tallar sílex, possiblement unes poques cabanes o hàbitat aïllat datable en el Bronze Final II-III, arribant a una fase d'Ibèric Ple.
    Durant la revisió de l'any 2016, diversos afeccionats locals, havien recuperat nous fragments de materials arqueològics, els quals no modifiquen la cronologia coneguda, a excepció d'un fragment de la base d'una ceràmica de vernís negre de Cales que suposaria una notable prolongació en l'ocupació de l'indret.

    Es proposa com a altes nom Cal Quel, nom del turó on es troba i de referència per a la gent del poble.
    El material es troba dipositat al Museu Comarcal de l'Anoia / Núms. de referència: P-35 ; M-322 i M-496.
    Foto: Angels Pujol SPAL (2016: pag.113-114 ) i IPAC

    Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arqueològic i paleontològic del terme municipal de Sant Martí de Tous. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya.
    PUJOL, A. (2016). Sant Martí de Tous. Revisió de l'inventari arqueològic i estudi del poblament des de la Prehistòria fins a l'Edat Mitjana. Diputació de Barcelona.