Túnel del Carrilet de Cal Marçal Puig-reig

Berguedà
Cal Marçal, 08692-Puig-reig
Cal Marçal, sota la C-1411quil+`metre 58,7

Coordenades:

41.95589
1.87956
407143
4645486
08175-356
Patrimoni immoble
Element arquitectònic
XIX
1885
Bo
Inexistent
BCIL 23
Difícil
Sense ús
Pública
Ajuntament de Puig-reig
Rosa Serra Rotés i Jordi Piñero

Túnel ferroviari fet amb pedra que conserva l'arc de mig punt lleugerament apuntat, construït amb carreus regulars de pedra polida i col·locada a contrapunt unida amb formigó. D'un metre i mig d'amplada i 150 metres de llargada és va construir per creuar la carretera de Manresa a Berga al seu pas per cal Marçal. Les obres de construcció van anar acompanyades de la construcció d'una trinxera que esta situada abans de l'entrada al túnel i era una de les infraestructures de la línia del ferrocarril Manresa-Guardiola de Berguedà.

Actualment les entrades estan cobertes; la del sector de Manresa amb runa i la del sectoro de Berga amb materials diversos que configuren part de la zona ajardinada de Cal Marçal: l'Associaicó de Veïns de Cal Marçal té el projecte dde recuperar-lo.

Oficialment el "Tranvia o ferrocarril económico de Manresa a Berga", començà a veure la llum quan el seu projecte, plantejat des de feia temps, va ser presentat per a la seva aprovació a Corts el 1879. Dos anys més tard, concretament el 7 de Maig del 1881, s'atorgava a la Companyia abans esmentada, la concessió de la línia per un període de 60 anys.
a Companyia General dels Ferrocarrils Catalans (CGFC) es va fundar el 4 de juliol de 1919 per a integrar tres empreses que explotaven diferents línies: Camins de Ferro del Nord-Est d'Espanya (entre Martorell i Barcelona); Ferrocarril Central Català (entre Martorell i Igualada); i Tramvia o Ferrocarril Econòmic de Manresa a Berga (entre Manresa, Berga i Guardiola de Berguedà).
El 17 de maig de 1946 caducà la concessió de la línia Manresa-Olvan, que passà a ser explotada per la "Jefatura de Explotación de Ferrocarriles por el Estado". El tram Olvan-Guardiola, però, per ser de concessió posterior, continuava propietat de la companyia. Precisament per aquest fet, per la dificultat que suposava l'explotació de la línia en sectors de diferent propietat, l'octubre de 1961 l'estat nomenà a Ferrocarriles Catalanes com a administradors per mitjà d'un conveni. El 1955 la competència amb el transport per carretera ja començava a notar-se. El tren feia 2 viatges diaris de pujada i dos de baixada (fins a Guardiola únicament), mentre que l'autocar en feia 10.
El 2 de Maig de 1972 s'aixecà la línia Olvan-Guardiola. L'1 de juliol de 1973 es feia el mateix entre Balsareny i Olvan. Més tard, degut a la unió subterrània dels pous de Balsareny i Sallent es suprimí el tram entre les dues poblacions. Al terme municipal de Puig-reig el tren feia parada a: el baixador de l'Ametlla, l'estació de Cal Vidal, a l'estació de Puig-Reig, al baixador de Puig-Reig i al de Cal Prat.

SALMERON BOSCH, Carles (1987): Els Ferrocarrils Catalans, volumen 2, Editorial Terminus
SERRA, R. (2005). El tren de Manresa a Guardiola, Manresa, Ed. Zenobita/Consorci Ruta Minera/ Diputació de Barcelona
AADD. (2011). Pla d'ordenació urbanística municipal. Catàleg del patrimoni arquitectònic, històric i artístic. Ajuntament de Puig-reig. Fitxa d.4