El cultiu de l’olivera fou una de les prioritats pels pagesos de Matadepera, juntament amb el de cereals i de la vinya. I si la fil·loxera va acabar amb la vinya, malauradament, les glaçades de 1956 ho van fer amb els oliverars.
Segons el cadastre de 1768, els masos que disposaven d’oliverars, en més o menys quantitat eren La Barata, Can Bofill, Can Farrés de Dalt i Can Farrés de Baix, el mas Feixa, el mas Gabí, Can Garrigosa, Can Gorina, Can Marcet, Can Pèlachs, Can Pobla, Can Robert, Can Roure, el mas Sellers o Cellers, Can Solà del Pla i Can Solà del Racó, Can Torrella de Baix, Can Vinyés i Can Torres. També s’esmenten les terres de l’antic mas Calderols i del Pou del Vinyet com a plantades d’olivera.
Pel que fa als trulls, es té constància de la seva existència a Can Jep, una masia situada al carrer de Sant Josep, propietat de la família Pratginestós, que hauria funcionat fins l’any 1948. Un altre estava ubicat a la carretera de Terrassa, en una casa coneguda amb el nom del Castell, propietat d’un tal Jaume de Can Vinyés. Segons Ballbé (1988), el darrer trull conegut va ser el del carrer de Sant Isidre, establert per Emili Gorina.
