Trinxera del Ferrocarril
Sant Quirze del Vallès
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Jaciment clàssic de vertebrats fòssils del Vallès-Penedès. Des de la seva descoberta als anys 20 del segle passat, s’hi han documentat més de 40 espècies d’insectívors, lagomorfs, rosegadors, carnívors, proboscidis, perissodàctils i artiodàctils. Entre aquests hi ha la fauna més antiga de l’anomenat Complex Continental Superior.
Donat que va ser el primer jaciment paleontològic documentat al municipi, originalment va ser referenciat amb alguns dels seus topònims (Sant Quirze de Terrassa, Sant Quirze de Galliners o simplement Sant Quirze). Amb la troballa de nous jaciments al municipi passa a utilitzar-se el nom Trinxera del Ferrocarril per identificar-lo clarament.
Història
Aquest jaciment paleontològic, el primer documentat al terme municipal de Sant Quirze, va ser descobert a principis de la dècada de 1920 a causa de l’excavació d’una trinxera per a fer passar la via del ferrocarril entre Sant Cugat i Sabadell. Hi ha alguns desacords en la literatura sobre la data exacta de la descoberta, però és lògic pensar que es realitzés abans del 1922, quan va ser inaugurada l’estació del ferrocarril a Sant Quirze, i amb total seguretat abans del 1924, any en el qual alguns dels fòssils van ser publicats per Josep Ramón Bataller, del Museu Geològic del Seminari de Barcelona (MGSB).
Els primers anys després de la descoberta la majoria de restes van ser recollides pel col·leccionista aficionat Màrius Guérin (donades al MGSB després de la seva mort l’any 1968) i pel mateix Bataller. A la dècada de 1930 el jaciment va ser excavat per Miquel Crusafont i diversos dels seus col·laboradors del Museu de Sabadell; després d’una aturada durant la Guerra Civil, les excavacions van ser represes a la dècada dels 40 fins que, a principis dels 70 el jaciment va ser considerat gairebé exhaurit. No obstant això, en una excavació d’urgència el 1994-1995 personal vinculat a l’Institut de Paleontologia Miquel Crusafont de Sabadell va recuperar noves restes de vertebrats, entre elles el crani d'un rinoceront Aceratherium tetradactilum pràcticament sencer.
Bibliografia
ALBA, D. M., SIARABI, S., ARRANZ, S. G., MCKENSIE, S.; CASANOVAS-VILAR, I. Dental remains of Parachleuastochoerus valentini (Suidae: Tetraconodontinae) from the early Late Miocene of Sant Quirze (Vallès-Penedès Basin, NE Iberian Peninsula). Taxonomic and phylogenetic implications. A “Swiss Journal of Palaeontology”, vol. 144, art. 9.


