Mossèn Miquel Riu i Pujol (1899) escriu en la seva Consueta tot allò que el sorprèn o considera superstició, allunyat de l'ortodòxia catòlica. Castellà-Gassol (1983) va fer un recull de síntesi de les explicacions de Mn. Riu i explica els costums relacionats amb el dol que observa entre els seus feligresos de Sant Llorenç d'Hortons de la següent manera:
"Les dos cases mes vehines son les que acuden a auxiliar la famili i un home de una casa i una dona de l'altra son els que respectivament presideixen el dol anant el primer lloc del dol, l'home dels homes i la dona de les dones, i ells son els que prenen aigua beneita de la pica al entrar i sortir de la Iglesia i la donen als proxims parents del difunt o difunta.. La dona prota els.. De les candeles i les entrega al campaner per a que les distrubuesca i les encengui. A la que exerveix aquest càrrec li diuen que fa de cistelleta, perquè abans portava una cistelleta de forma rodona, amb tapa feta de mimbres com la cistella i en ella hi portava les ofertes (pa, per exemple) i amb ella guarnida la nansa de candeles passava junt amb l'home que presidia el dol dels homes.. TREURE DOL = El primer diumenge (i no mai la primera festa) despues del dia del enterro, la família del digfunt, juntant amb els mes proxims vehins i altres invitats, compareixen a oir la missa primera.. La cistelleta distribueix dos candeles a'ls homes i á les dones invitats i quan es l'hora del ofertori..es passen el foc..i aquesta ultima la mentenen fen llum en tot el restant de la mssa i d'això en diuen treurer dol"
