Tresserres
Muntanyola

    Osona
    Zona de la Vall- Urbanització de Subirana
    Emplaçament
    Pista Urbanització Sobirana, per La Vinyota i cap a la Rovira. 08505 Muntanyola.

    Coordenades:

    41.85879
    2.15792
    430107
    4634441
    Número de fitxa
    08129-89
    Patrimoni immoble
    Tipologia
    Edifici
    Medieval
    Modern
    Popular
    Segle
    XII-XVIII
    Estat de conservació
    Dolent
    Presenta mal estat
    Protecció
    Inexistent
    Accés
    Difícil
    Sense ús
    Titularitat
    Privada
    Ref. cad.: 004A00016
    Autoria de la fitxa
    Anna M. Gómez Bach

    Masia formada per un edifici civil de planta quadrada de grans dimensions i les diverses dependències agrícoles i ramaderes. Aquest cos central rectangular presenta una coberta a tres vessants amb el carener perpendicular a la façana principal orientada a migdia, seguint una distribució de planta, primer pis i golfes. La façana sud del mas, i actualment la principal, presenta un cos adossat continuat amb dos arcs centrals de totxana massís formant un porxo a cada nivell; els de la planta i primer pis són construïts en arcs rebaixats mentre que els de les golfes són de punt rodó. S'accedeix a les dependències interiors del mas passant per un petit cobert i a través d'una segona entrada situada a uns tres metres de la primera arcada. En el peu de la columna central dels arcs del primer pis hi ha una data inscrita d'època moderna, i són diverses les obertures amb llindes inscrites en tota l'estructura. L'antiga façana presenta un portal adovellat amb la dovella central datada i dues finestres a la planta, un balcó i una finestra al primer pis i a les golfes. La façana nord de l'edifici presenta un portal a la planta i quatre finestres, dues de les quals amb reixa forjada al primer pis, i unes altres quatre finestres amb ampit motllurat a les golfes. Les façanes est i oest són simètriques i presenten una espiera a la planta baixa, unes finestres amb ampit motllurat al primer pis i quatre finestres més a les golfes. Donat el desnivell on es troba construït el mas, la façana nord queda més alta que la sud. La masia conserva elements arquitectònics força valuosos, encara que convindria una restauració arquitectònica adequada. Al voltant del mas s'hi troben diversos edificis amb funció agropecuària de construcció força moderna i restes d'estructures més antigues i força malmeses que dificulten la seva valoració.

    A prop es parla de l'existència d'unes mines de carbó, que van ser parcialment explotades al llarg del segle XIX i que foren abandonades amb les restes de vagonetes i eines a dins.

    El nom Tresserra apareix documentat per primer cop a Muntanyola a l'acta de consagració de l'església de Sant Quirze i Santa Julita, on consta com a testimoni un tal Babot de Tresserra. La ubicació del mas té lloc poc després, en un document de 1198 on es detallen les afrontacions del Castell de Muntanyola i s'esmenta Tresserra. Tot i això, bona part de la documentació escrita sobre el mas serà de l'època moderna. La casa forta del Tresserres apareix junt a 9 masos més en el fogatge 6 octubre de 1553, on es documenta com a cap de casa de la parròquia de Sant Quirze un tal Joan Tresserra. Aquesta família seria la propietària del mas, com ho demostren les diverses llindes inscrites amb el seu cognom. Una altra data sobre el mas l'aporta la dovella central del portal a la façana sud, concretament amb la inscripció de 1676 indicant una reforma del mas. Aquesta construcció va patir diverses ampliacions cap al sud, plasmades en els paraments exteriors dels seus murs. A la primera construcció de planta rectangular s'hi afegirà un segon cos, de dimensions més reduïdes, i finalment un tercer cos que seguirà, en la mesura possible, els mateixos patrons arquitectònics que la resta. El paper d'aquesta família fou cabdal en el desenvolupament del límit de Muntanyola i la seva relació amb els masos del terme municipal de Collsuspina, i aquest fet s'evidencia en el paper dinamitzador del mateix mas en la reconstrucció de la veïna església de Sant Cugat de Gavadons (Collsuspina) en època moderna. Actualment el mas manté les seves funcions principals, que continuen essent agrícola- ramaderes.

    PLADELASALA, J. (1953). "La parròquia de Muntanyola" a Ausa vol 1, n.4. Vic: 153-157. Fogatges de 1497 i 1553.