La riquesa mineral de la muntanya de Can Palomeres va propiciar que almenys des de l'època moderna s'hi explotés l'extracció del ferro. A principi del segle XX s'hi va implantar un projecte de gran abast, en què a través de les nombroses mines que s'obriren a la muntanya es transportava el ferro fins al mar, on es carregava als vaixells. El projecte el va iniciar la companyia Mines de Fer de Malgrat l'any 1909 i va funcionar a ple rendiment tan sols fins el 1914. La concessió va canviar de mans en diverses ocasions però les mines, tot i alguns intents de reprendre l'activitat, no van tornar a ser explotades. La funció de la tremuja dins el conjunt miner era el d'abocament del material que portaven les vagonetes des de les mines. En aquest punt, des de l'estació de càrrega, era carregat de nou a les vagonetes de l'aeri.
