Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Torrent, afluent de la Riera de Salvet, per la llera esquerra, que neix per sota del Turó d'en Bernadó, i es nodreix per petites torrenteres que es formen en els diversos turons d'aquest vessant de muntanya. Discorre entre mig dels paratges de les Alzines i la Rubaixa, fins a desguassar a la Riera de Salvet, per sota de Can Santem.
A la capçalera del torrent hi ha un bosc de roures (Quecus pubescens, Q. Cerrioides), que cohabita amb alzines (Q. Ilex). Són boscos restringits als sectors més ombrívols, ubicats a l'obaga, molt ben conservats i alguns d'ells de grans dimensions.
Ben aviat resseguint torrent avall entrem en una zona ombrívola, on es poden observar alguns exemplars d'avellaner, saüc i llorer. El tram per sobre del camí, just per sobre de la línia elèctrica és inaccessible degut a la invasió de mimoses (Acacia dealbata). Passa el mateix a l'altra banda del camí, ja que hi ha un barri i una tanca de bruc que ressegueix el perímetre d'una propietat. Des de l'exterior, es poden observar plataners, pollancres i acàcies i espècies com el fals aladern (Philyrea latifolia), el cirerer d'arboç, o el bruc. S'observa un sector d'alzinar dens i ombrívol, amb profusió d'arbustos i lianes, com l'aritjol (Smilax aspera) i el lligabosc (Locinera implexa). Els canyars de vores d'aigua (Aruyndo donax) també hi és present allí on el curs d'aigua ha estat modificat o degradat parcialment, especialment al voltant de zones agrícoles.
L'hàbitat però, presenta una certa alteració amb una gran quantitat de bardissars amb presència de flora exòtica per la presència de cases.
Cal mantenir els torrents nets per tal de que en cas de pluges torrencials, l'aigua circuli i no surti de mare. També cal considerar seriosament el manteniment dels torrents com a tallafocs naturals.
Història
El torrent rep el nom d'un assentista afincat al segle XVIII al veïnat de Cabrils, propietari de grans extensions de terra conreades de vinya.
Bibliografia
AJUNTAMENT DE VILASSAR (1999). Pla Especial del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Vilassar de Dalt.
Decret 172/2008, de 26 d'agost, de creació del Catàleg de flora amenaçada de Catalunya, (DOGC núm. 5204 – 28/08/2008)
Ordre de 5 de novembre de 1984 sobre protecció de plantes de la flora autòctona amenaçada de Catalunya (DOGC núm. 493 – 12/12/1984)
Llei 42/2007, de 13 de desembre del patrimoni natural i de la biodiversitat (BOE núm. 299 de 14/12/2007)
Reial Decret 1628/2011, de 4 de febrer per al desenvolupament del Llistat d'Espècies Silvestres en Règim de Protecció Especial i del Catàleg Espanyol Amenaçades. (BOE núm. 46 – 23/02/2011)
CAMPENY, Roser; VILERO, Daniel (2001). Amfibis i rèptils del Parc Serralada Litoral. Inèdit.
GUARDIOLA, Moisès (2013). Cartografia digital dels hàbitats CORINE i dels Hàbitats d'Interès Comunitari (HIC) del Parc de la Serralada Litoral, escala 1:10.000. Ed. Grup de Geobotànica i Cartografia de la Vegetació de la Universitat de Barcelona.
GUARDIOLA, M.; GUTIÉRREZ, C.; PÉREZ-HAASE, A.; JOVER, M.; CORBERA, J. (2009). Les plantes al·lòctones del sector central de la Serralada Litoral catalana (Territori comprès entre el riu Besòs i la Tordera) ,dins revista L'Atzavara, núm. 18. Pàgs. 89 a 100. Ed. Secció de Ciències Naturals del Museu de Mataró.
LOIRE, Roser (2001), Conservació de la diversitat biològica al Parc de la Serralada Litoral,dins revista L'Atzavara, núm. 9. Pàg. 66. Ed. Secció de Ciències Naturals del Museu de Mataró.
SÀEZ, Ll.; AYMERICH, P.; BLANCHÉ, C. (). Llibre vermell de les plantes vasculars endèmiques i amenaçades de Catalunya. Ed. Argania Editio.
TARRUELLA, Xavier (2000) El projecte Flora Amenaçada. Un pas per a la preservació de la biodiversitat del Parc Serralada Litoral, dins Revista Ipsa Arca, núm. 3. Ed. Museu Arxiu Municipal de Vilassar de Dalt.
