Torrent Garrigosa
Santa Margarida de Montbui
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
El torrent Garrigosa és sens dubte el curs fluvial més important del terme de Santa Margarida de Montbui. Si bé el riu Anoia és més important i du més cabal, aquest només frega l'extrem nord del terme i serveix com a línia fronterera amb d'altres municipis. El torrent Garrigosa, en canvi, travessa el terme en sentit nord-sud, paral·lel a la serra de Miralles-Queralt, influint profundament en tot el paisatge i l'economia del sector de llevant del municipi, entre la Tossa de Montbui i la Serra de Santa Margarida. Pràcticament mai es queda sec si bé el seu cabal descendeix considerablement en els mesos més secs de l'any. Fortament aprofitat per l'ésser humà és d'aquest torrent que es va fer la captació, al segle XV, de l'aigua que transcorre pel rec que rega les hortes del nucli de Santa Margarida. També a les seves ribes s'instal·laren diversos molins. El seu naixement té lloc sota el Coll de la Portella i desemboca al riu Anoia però ja dins del terme municipal de Vilanova del Camí. A nivell paisatgístic és important, ja que per l'existència d'un bosc de ribera al llarg dels seu recorregut, es tracta principalment d'una verneda, amb albers, pollancres i altres espècies característiques, que destaquen enormement enmig d'un paisatge de conreus de blat. La verneda. És un bosc de ribera típic de torrents, i del curs alt i mig dels rius. Es troben a les riberes allà on la disponibilitat hídrica és sempre molt elevada i l'ambient és fresc. És un bosc dens on hi domina el vern (Alnus glutinosa) acompanyat del freixe de fulla petita (Fraxinus angustifolia), l'avellaner (Corylus avellana) i de l'om (Ulmus minor). A l'estrat arbustiu hi trobem el saüc (Sambucus nigra) i el sanguinyol (Cornus sanguinea). La salzereda ocupa els marges dels rius i protegeix en els moments d'avingudes i la retenció del sòl, encara que també en pateix les conseqüències. Són representatius la sarga (Salix eleagnos), salze blanc (Salix alba), el saulic (Salix purpurea), etc. Es troba als rius i rieres de tots els estatges exceptuant el subalpí, quan la capa freàtica és molt fluctuant.
Just davant del nucli antic de Santa Margarida, en un sector entremig de pollandres, esbarzers, cues de cavalls i molses es troba la Font del Bufó. Altra de les fonts que neix al seu entorn és la Font Trobada.
Història
Aquest torrent ha estat ocasionalment aprofitat per la instal·lació d'indústria, especialment pel que fa als molins fariners. Al segle XVIII l'activitat farinera es substituïda en part per l'activitat paperera. Aquesta és una constant en molts molins d'arreu. A Montbui es té notícia del permís concedit el 1760 a Carles de Casanova, natural de Vilafranca, per procedir a construir un molí fariner, bataner o paperer en una propietat situada a les riberes de l'anomenada riera de Santa Margarida o torrent de la Garriogasa, en la proximitat del molí de l'Abadal. Els molins del polvo també eren moguts per l'aigua de la resclosa del torrent de la Garrigosa. A mitjans del segle XIX funcionaven encara un molí paperer mogut per les aigües del riu Anoia i altres cinc molins fariners moguts per les aigües procedents de la font de Sanahuja.
Bibliografia
CALVO, A. M.; BARTROLÍ, M. GUARRO, J. (1983). Estudio de la microflora de las aguas superficíales del río Anoia. Col·lectanea Botànica, vol. 14. PALAU S. (1990) Els molins fariners hidráulics de Catalunya, 690 molins inventariats. Santa Coloma de Queralt.
