Torrent del Gavatx
El Papiol

    Baix Llobregat
    Al costat del polígon industrial sud
    Emplaçament
    A la fondalada sota el camp de les Forques discorre cap al torrent de les Argiles
    50

    Coordenades:

    41.4342
    2.01377
    417603
    4587429
    Número de fitxa
    08158 - 172
    Patrimoni natural
    Tipologia
    Zona d'interès
    Estat de conservació
    Regular
    Amb una gran degradació en el seu pas pel nucli urbà
    Protecció
    Inexistent
    Accés
    Difícil
    Lúdic
    Titularitat
    Pública
    Agència Catalana de l'Aigua, Carrer de Provença, 204, 08036 Barcelona
    Autor de la fitxa
    Juana Maria Huélamo Gabaldón

    El torrent del Gavatx és un curs intermitent d'aigua que recull les aigües pluvials i de fonts de la zona del sud de les Escletxes, i es forma sota el camp de les Forques. Passa per la zona del peu de la Costa i acaba ajuntant-se amb el torrent de les Argiles.

    Sota el camp de les Forques, lloc de captació d'aigües i inici del torrent, hi ha l'ermot del Gajo, a llevant del qual passa el camí que duia del Papiol a la Rierada.
    El torrent ha estat canalitzat al llarg de la història. Antigament desembocava les aigües molt a prop del molí de l'Argemí. El seu cabal era format per l'aiguabarreig dels seus dos principals afluents, el torrent del Gavatx (que passa tocant les parets del carrer del Peu de la Costa), i el de les Torrenteres (que es trobava llavors més a prop del riu que de la masia del Colomer).
    La primera reforma d'aquest torrent fou necessària quan es van enllaçar dos recs: el que ve de la Casa de l'Aigua amb el rec vell, o sigui, el que comença a les fàbriques. Aquest enllaç s'efectuà a principis del segle XIX; en allargar-lo per mor e conduir les seves aigües al rec anteriorment esmentat, que ja era construït feia molts anys. Aquest torrent calgué desviar-lo en direcció esquerra, i així l'aigua podria travessar-lo per sota.
    La segona reforma va ésser el 1856. En construir-se el ferrocarril, fou necessari construir dos ponts per tal de travessar els dos afluents anteriorment esmentats. Un d'ells, el del torrent del Gavatx, feia de camí principal per accedir al Papiol, en el tros conegut per la Rasa. Sis anys més tard, el 1862, Rubí i Castellbisbal sol·licitaren la construcció d'una carretera per empalmar amb la general de Molins de Rei i, majorment amb l'estació de ferrocarril.
    El 14 de juliol de 1862, es va acordar construir la carretera per empalmar amb la general de Molins de Rei. El diputat Prats i Soler va comunicar que la Diputació aportaria els dos terços del seu pressupost, mentre que la part restant havia d'ésser sufraga pels municipis de Rubí, Castellbisbal, Molins de Rei, el Papiol i la companyia Ferrocarriles del Centro, que també era part interessada. El Papiol no va donar mostres d'interessar-se pel projecte, ja que el propietari del Castell, advocava per transformar en carretera el ramal antic del camí reial, que a partir del 1764 només servia per la comunicació amb el Vallès.
    Per construir la carretera, el problema radicava a travessar la via fèrria i passar per l'estació. Va ésser aprofitat el pas de l'aigua del torrent del Gavatx i s'amplià d'acord amb les necessitats dels vehicles d'aquell temps. El pas va ser cobert amb bigues de ferro, que li van donar el nom amb què es va conèixer des d'aleshores: el pont de Ferro (Faura i Casanovas: 1999: 98-102)
    Les aigües d'aquest torrent es van desviar amb una variant d'uns 90º, per la qual cosa aquell pont havia d'absorbir l'aigua de l'altre torrent. Aquest fet va ocasionar la canalització dels dos afluents del torrent del Colomer, amb gruixudes parets reforçades amb esperons.
    Amb la construcció de l'autopista, es va desplaçar de nou la confluència d'aquests dos torrents: la construcció del pont de l'autopista ha fet que s'uneixen noves aigües, tot augmentat el seu cabal: les que pertanyen a la vessant del torrent de Batzac. D'aquesta manera prop d'aquest pont s'uneixen actualment les aigües dels torrents Gavatx, Magre i Torrenteres amb el seu afluent, anomenat de les Argiles.

    Faura i Casanovas, E. (1999) L'ahir i l'avui del Papiol. El Papiol: Ajuntament del Papiol. Edit. Efadós.