Torrent de La Saiola Rellinars

    Vallès Occidental
    Torrent de La Saiola
    Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac
    421

    Coordenades:

    41.63444
    1.93647
    411418
    4609736
    08179 - 109
    Patrimoni natural
    Zona d'interès
    Bo
    Legal
    Pla d'Ordenació Urbanística Municipal
    Fàcil
    Altres
    Pública
    Agència Catalana de l'Aigua (Carrer de Provença, 204 - 08036 Barcelona)
    Jordi Montlló i Laura Bosch

    El Torrent de la Saiola, és un curs fluvial que té el seu origen a la Carena del Castell de Bocs i a la Carena de la Coma de l'Aumà, en sud de la Serra de l'Obac. En terme de Vacarisses hi la Font de la Saiola, mentre que en el terme de Rellinars ho fan la Font del Trull i la de la Pedragosa. Aquest torrent juntament amb el de la Barbotera que s'origina la carena de la Casa Vella, donen naixement a la Riera de Rellinars. Té el seu naixement en un avenc estret pel qual l'aigua, quan brolla, s'obre pas entre els conglomerats calcítics. Es nodreix de l'aigua de vàries torrenteres amb pendents força verticals i emboscats. Els més importants es localitzen al vessant dret, com el torrent de la Barbotera, el torrent de les Roquisses o el torrent de la Coma d'Aumà. L'erosió del llit només s'activa en èpoques de molta pluja. És també un corredor biològic i espai de refugi, de cria i d'hivernada per a moltes espècies. Els ocells són el grup més nombrós dels vertebrats, amb el gaig, la merla, el tudó, el pit-roig o les mallerengues, el pinsà, la puput o la cadernera. També hi ha presència de rapinyaires com esparvers i astors. Pel que fa al grans mamífers trobem rastres de guilla, fagina i especialment de senglar, present a tot el municipi. La vegetació característica és l'alzina, que en alguns indrets s'identifica clarament com de rebrot resultat del seu aprofitament per a l'obtenció de llenya i carbó vegetal. A les clarianes hi ha brolla calcícola de romaní i jonceda. En les zones més obagues i fondals l'alzinar s'enriqueix amb el boix i la roureda, mentre que a les parts de soleia es barreja amb el pi blanc, bruc i cirerer d'arboç. La vegetació de ribera està supeditada al caràcter intermitent del torrent; es redueix a comunitats arbustives i herbàcies que en aquest cas colonitzen la llera o els indrets on la s'acumulen sediments. S'hi localitza jonquera amb molínia, canyís i boixedes que poden resseguir les lleres.

    Dues dites populars del terme veí, Vacarisses, que fan referència a La Saiola diuen així: «La Saiola raja, anem a veure-ho!» i «Si la Saiola raja, en vuit dies rajaran els Caus». L'avenc de la Saiola, tot i que dins del terme de Vacarisses, és on s'origina el torrent que transcorre fins a trobar-se amb el de la Barbotera. Per comprendre el seu funcionament, l'any 1955 els membres del Club Muntanyenc Barcelonès van poder traspassar el sifó i aixecar un topogràfic d'alguns passos remuntant. Era la primera notícia de caire espeleològic coneguda sobre aquesta surgència. A principis dels anys setanta del segle XX el GE Badalona i la SIS-CE Terrassa van confirmar les investigacions dutes a terme l'any 1955. A l'agost de l'any 2003 Marc Anglès, membre del SIS va superar el pas del sifó, comprovant que tal i com havien dit els membres de la primera expedició, la cavitat seguia per unes galeries remuntant. La primavera de l'any 2004 va ser molt plujosa i el grup d'espeleologia va haver d'esperar fins el 2 d'octubre on després d'un període de sequera, on els membres de la Secció d'Investigacions Subterrànies del Centre Excursionista de Terrassa, van realitzar dues exploracions que van permetre arribar al final de la cavitat amb un recorregut de vuitanta-cinc metres.

    CARDONA, F.; MIRET. F.; SALVADOR, F. (1979). Las Surgencias del Torrent de la Saiola (Serra de l'Obac), dins Cavernas, Grup d'Espeleologia de Badalona, núm. 21 del mes de desembre. Centre d'Estudis Geogràfics - Cor de Marina.
    http://ce-terrassa.cat
    https://espeleoworld.com