Torre Rosales
Tona
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Torre envoltada de jardí, amb volums diferenciats proporcionalment, i alhora interrelacionats. Les cobertes són de teula àrab vidriada de tonalitats marronoses, a quatre vessants. Els ràfecs es sostenen amb colls de fusta a mode de mènsules de formes sinuoses. Aquesta aparença contrasta amb la blancor de la façana i l’ús de la pedra amb el treball de les obertures.
Tot i la diferenciació de volumetries, tots els elements i decoracions es combinen en harmonia, per conferir un aire distingit a la torre. La presència de la torrella cilíndrica amb arcuacions estilitza el conjunt.
Les obertures que es distribueixen a totes les cares són rectes o d’arc de mig punt majoritàriament. Cal destacar les que donen accés al jardí i edifici, amb dovelles i impostes de pedra.
Les tres torres Llussà de l’arquitecte Jaume Mestres i Fossas, presenten trets formals i artístics que dibuixen una imatge urbana unitària, amb un tret present en totes elles: la descomposició de la planta en volums d’alçada diferent. Representa la transició entre finals del modernisme i l'esclat del noucentisme, un moment on es combinen formes, composicions i decoracions
Cal esmentar la col·laboració entre els arquitectes Jaume Mestres Fossas i Francesc Guàrdia Vial, aquest últim com a autor de la Torre Simón, que va participar en la configuració de les torres Llussà i en relació a aquest nou concepte urbanístic de la “ciutat jardí”.
Història
Els municipis amb orígens rurals, agrícoles i termals com Tona, van patir una forta transformació entre finals del segle XIX i primera meitat del segle XX. Sobretot, la presència d’aigües mineromedicinals, i després l’arribada del ferrocarril, va propiciar una sèrie de canvis urbanístics i socials que van anar configurant nous eixamples amb una nova planificació urbanística que seguia el concepte de “ciutat jardí”. Zones que englobaven illes de cases on s’hi instal·laren estiuejants, majoritàriament famílies burgeses.
Joan Llussà i Duran, comerciant industrial enriquit amb la 1a Guerra Mundial va fer construir tres torres molt properes a la Torre Simon, projectades a partir del 1919, i que serien per les seves tres germanes: Adelaida, Matilde i Teresa, que donaren nom als edificis.
Bibliografia
AA.DD (1905) Asociación de Arquitectos de Cataluña. Anuario 1905. Barcelona B. Guitart Trulls. Pàgines 395.
GUÀRDIA i VIDAL, F. (1924) Lluís Domènech i Montaner (nota necrológica) a Anuario 1924, Asociación de Arquitectos de Cataluña. Barcelona B. Guitart Trulls. Pàgines 117.
LACUESTA, R.; PANYELLA, V.; PUIGVERT, J. M. (et alii) Mapa d'Arquitectura i Paisatge Urbà Noucentistes. Raquel Lacuesta Contreras - Joaquim M. Puigvert i Solà - Mercè Vidal i Jansà, 2014 - 2020.
LACUESTA, R.; GONZÁLEZ TORAN, X. (2007) Modernisme a l’entorn de Barcelona: arquitectura i paisatge. Librería Montgiber. Diputació de Barcelona.
LLEOPART, Amadeu.(2006) Retalls del passat per conèixer millor Tona. Ajuntament de Tona.
PLADEVALL, Antoni.: Tona, mil cent anys d'història, Col·lecció L'entorn 16, Ajuntament de Tona / Eumo, Tona, Editorial, Vic, 1990.
PUIGFERRAT I OLIVA, Carles. (2000) La febre de l’aigua. Llibre de Tona, Sant Jordi 2000. Tona. Ajuntament de Tona.
