Torre Gaynés
Gelida
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Torre d'estil noucentista adaptada al desnivell del terreny mitjançant un conjunt de graons decorats amb barana balustrada. La torre és un exemple de torre d'estiueig aïllada per un jardí, situada a la cantonada del carrer de la Font-freda. L'edifici, de planta quadrangular, disposa de planta baixa, pis amb coberta a quatre vessants de teula àrab i un altell a mode de torratxa com a element característic. Aquest altell compta amb tres finestres rectangulars a la façana principal i destaca pel tester triangular amb ondulacions, elements que també es reprodueixen a la façana posterior. La porta d'accés a la planta baixa està protegida per una porxada que fa funcions de terrassa al primer pis. A la façana oest, hi ha una tribuna que també funciona com a terrassa al pis. Les finestres amb arc rebaixat a la planta baixa i rectangulars al pis disposen de porticons de fusta. La resta de finestres no són simples amb ampit ceràmic blau.
Destaquen en aquesta edificació les escalinates d'accés i les balustrades de les terrasses, així com la diversitat de volums i formes malgrat les seves dimensions reduïdes. Aquesta casa forma part del context de torres d'estiueig de l'Avinguda Colomer.
Història
El conjunt de cases de l'avinguda Colomer, construïdes entre els anys 1910 i 1935, s'engloba al moviment urbanístic i immobiliari del primer terç del segle XX del poble per captar en el moviment d'estiueig de la burgesia Barcelonina al poble, la possibilitat d'establir-hi una residència d'estiu. El desenvolupament de l'Avinguda Colomer, va ocupar part de la finca de la masia de Can Santfí, del qual Joan Colomer i Guitart (1878 - 1936) n'era propietari. Va ser projectada amb una visió plenament contemporània de zona residencial, amb un passeig arbrat (el més ample de Gelida) i flanquejat per torres residencials amb pati i jardí a banda i banda. L'industrial barceloní Ramon Trabal Palet, el qual es va quedar una de les parcel·les (casa Trabal), de la mà de l'arquitecte municipal Josep Ros i Ros (1885 - 1951) es convertiren en els principals promotors de la zona. L'any 1924, l'Ajuntament de Gelida va promoure la pavimentació del carrer i l'enllumenat central de l'avinguda segons l'estudi de Gemma Alonso.
La Torre Gaynés era propietat de Josep Gaynés Nat, el projecte va ser de Josep Ros i Ros i l'obra fou de la constructora de Jaume Colomer i Josep Xandri. La Torre Raurich és un projecte de l'arquitecte Josep Ros i Ros (Martorell 1885 - 1951). Josep Ros fou l'arquitecte municipal de Gelida entre 1914 i 1951, any en què va morir.
Jaume Colomer Bertran (1888-1962) va néixer el 24 de setembre de 1888 a Arenys de Munt, al Maresme, i va aprendre l'ofici de paleta amb el seu germà gran, Josep (1886-1978). A principis del segle XX, els germans Mas Civil dominaven la construcció a Gelida, però la situació va canviar amb l'arribada de Colomer, qui ràpidament es va fer conèixer com El Paleta Nou. Des de la seva arribada a Gelida, guiada per Josep Aragall Güell, un rival anterior dels Mas i proveïdor de materials per a la Casa de la Vila entre 1878 i 1881, Colomer va emergir com el principal competidor dels Mas durant més de quatre dècades. El 1913, Colomer es va casar amb Carme Xandri Bassó i poc després, a principis dels anys vint, va fundar l'empresa Colomer i Xandri amb el seu cunyat Josep Xandri Bassó. L'empresa va destacar-se en el sector de la construcció a Gelida fins a 1936, construint més de 4,5 edificacions anuals entre 1921 i 1936, incloses torres d'estiueig, cases de renda, i habitatges per a diversos estrats socials. Els Mas, per la seva banda, van continuar influents en les obres públiques i en projectes per a propietaris influents fins que la Guerra Civil va aturar l'activitat de Colomer i Xandri. Després de la guerra, es van produir canvis significatius, inclosa la dissolució de la societat Colomer i Xandri a causa de la ruptura amb Josep Xandri, i la incorporació del gendre de Colomer, Joaquim Julià Andavert (1916-1997), a l'empresa. Entre 1940 i 1962, Colomer va continuar construint predominantment torres d'estiueig, però a un ritme més lent. El seu treball culminant va ser la piscina municipal, inaugurada el 1961, marcant l'última obra important de Colomer i un punt destacat en la seva carrera en la construcció.
Bibliografia
(1972). "El Modernisme a Gelida". Programa Festa Major 1972. p 16.
CARAFÍ, Mercè (1998). L’Abans. Recull gràfic de Gelida, 1890-1965. Efadós Editorial.
PALOU, Xavier (2006). "Avinguda Colomer, que n'ets de maca!". Programa Festa Major 2006, p. 49.
RIUS, Jaume (coord.) (2011). Gelida. Retrats d’un temps. Andana Edicions.
ROSSELLÓ, Joan (2014). "Jaume Colomer Bertran, el paleta nou (1888-1962)". Programa Festa Major 2016, pp. 86-90.
YESTE, Carme (1991). "Gelida, una mostra de de l'evolutiva edilicia dins de la història de l'art". Programa Festa Major 1991, pp. 97-98.
