Torre dels Moros
Castellnou de Bages
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
La torre dels Moros és una torre de defensa de planta circular, que constitueix l'únic vestigi d'una construcció defensiva del segle XI. Es troba situada en el punt més alt d'un desnivell descendent pronunciat; manté contacte visual amb el castell de Balsareny, i té unes vistes panoràmiques que van des dels Pirineus fins a Montserrat. Es troba assentada sobre un terreny constituït per roca natural i terra. És de forma cilíndrica, i té una alçada considerable; el punt més alt amida uns 12 metres, tot i que sembla que havia estat una mica més alta. La part orientada a xaloc té la meitat superior esfondrada, pel que el parament interior queda al descobert en aquest punt. Alhora, prop del seu punt d'arrencada hi ha un altre esvoranc, un tram amb un forat, des del qual es pot veure la construcció des de l'interior. El gruix dels murs és força considerable, amb uns 2'45 metres. Sembla que constava de tres nivells, que poden definir-se a través del desgruixament dels murs en aquests punts. No és visible l'emplaçament de la porta d'accés, així com des que quin nivell es feia, però es probable que es trobés al segon nivell, orientada a xaloc, que és la part esfondrada. Des de l'exterior, són visibles a la part inferior petits orificis al mur, que probablement servien d'encaix per a una altra estructura. El parament es troba constituït per petits carreus de pedra disposats en filades regulars. A l'interior, no es poden veure signes d'estructures de pedra, pel que els tres nivells devien estar marcats amb material perible, com pot ser una estructura de fusta amb paviment empostissat. L'acabat exterior de la torre era arrebossat, ja que al seu voltant hi ha restes d'una capa de calç de color terrós. Davant de la cara sud de la torre, hi ha les restes de la fortificació, de la que es pot veure una estructura rectangular, i parts de murs exteriors.
Història
El nom de Castell Nou sembla tenir els seus orígens en la construcció d'aquest castell, ja al segle XI. Comprenia els termes de Castellnou i del Buc, que no tenia castell. La primera referència que es té del castell data de 1001, i apareix documentat com el Castell del Buc (del Bugo). Va estar sota la jurisdicció dels comtes de Barcelona, i també va ser domini feudal dels Balsareny. El 1020, Guillem de Balsareny la va vendre a la seva esposa, Ingilberga. Ja el 1246, es trobava en mans del propi rei Jaume I, que més tard el permutà al bisbe de Vic per altres propietats en territori valencià. El bisbe el va unir en una única baronia, amb el d'Artés i el de Sallent.
Bibliografia
AA.VV. (2003). Guia del Bages. Els municipis i el seu patrimoni històric, artístic i natural. Centre d'Estudis del Bages. Manresa. AA.VV. (2006). Inventari del patrimoni cultural immoble de Catalunya. Direcció General del Patrimoni Cultural. Generalitat de Catalunya. BALLÚS, Glòria (2000). Els municipis del Bages. Centre d'Estudis del Bages. Manresa.