Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
La casa Delfí Mas es defineix per una tipologia característica de Gelida, associada al model de torre d'estiueig que incorpora casa i pati. Segons l'Inventari de Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, l'estructura es distribueix en celler, planta baixa, pis i golfes, i inclou un jardí.
La planta de l'edifici, en forma de L, té una coberta a quatre vents amb teulada de pissarra acabada en estil holandès. L'interior, accessible des d'un porxo que suporta una galeria, se subdivideix mitjançant una escala central que aporta lluminositat i elegància a l'espai. L'interior destaca per una decoració noucentista diversa. El porxo, amb dos pilars quadrangulars llisos, presenta una barana, balustrada i està protegit per una reixa de forja.
A la planta baixa, orientada cap al carrer Àngel Guimerà, es localitza una gran finestra amb arc rebaixat envoltat de motius vegetals. Aquesta finestra està flanquejada per un balcó amb reixa de forja, igualment ornamentat amb motius vegetals. La terrassa ampla que envolta el perímetre del porxo compta amb una barana d'obra i dos pilars de maó que aguanten un element decoratiu similars a dos aglans, a manera de capitells. Disposa de dues sortides.
A la façana nord, dos elements sobresurten: les finestres amb ampits de semicercle i una tribuna amb barana balustrada. Addicionalment, el jardí, que està tancat amb una tanca d'obra i reixa de forja, es disposa paral·lel al carrer Àngel Guimerà, beneficiant-se de la posició elevada de la casa que ofereix vistes cap a la plana del Penedès i Montserrat. Recentment, ha perdut alguns elements originals com unes baranes i una pèrgola. Té una façana que està totalment alineada al carrer i al seu jardí lateral i posterior. A la façana orientada a nord destaca un balconet també així com una curiosa triple finestra que donaria llum a una escala interior per pujar al pis.
Història
La torre Delfí Mas rep el nom a raó que havia estat la residència del mateix Delfí Mas i Valls (1887-1960), membre de la nissaga de constructors i arquitectes Mas de Gelida. La prematura mort del seu pare, Lluís Mas i Civil el 1906 va obligar a enfrontar-se al negoci a l'edat de dinou anys. Delfí va buscar la presència d'arquitectes de prestigi en les seves obres i va construir gran part de l'arquitectura de prestigi de l'època al poble. Malgrat que les obres públiques de l'ajuntament semblaven dominades pels Mas, Mariano i Joaquim, Delfí Mas també va intervenir en algunes construccions institucionals. Així doncs, el 1925, també va construir la seva pròpia residència, actualment coneguda com la Torre del Delfín, malgrat que l'edifici original era de l'arquitecte Ramon Raventós i Farraons (Barcelona 1892-1976) qui l'any 1917 va rebre la seva titulació i va projectar-ne aquesta torre noucentista el 1926. En conjunt, un període intens d'activitat arquitectònica durant els anys 1920 que va incloure tant la nova construcció com la restauració de les torres d'estiueig de l'època.
El treball de Joan Rosselló i Raventós (1990) recull l'obra i l'activitat de la nissaga dels Mas, una família de paletes, constructors i arquitectes que han tingut una presència molt important en la vida de Gelida durant els segles XIX i XX. La configuració de la Gelida moderna no seria la mateixa sense aquesta influència, la qual ha significat, entre altres aspectes, la introducció del Modernisme a Gelida, la construcció de molts edificis representatius i la redacció del primer Pla General d'Urbanisme a principis de 1980. Des de la primera meitat del segle XIX, els Mas han intervingut sense interrupció en el procés de construcció de la Gelida actual, amb dos-cents anys d'una activitat amb repercussió pública. L'herència constructiva de Mariano Mas va ser recollida pel seu hereu, Francisco Mas i Romana, que es va dedicar de ple a l'ofici de constructor de cases consolidant la nissaga al poble entre 1860 i 1886. La següent generació va bifurcar l'activitat de la família. L'hereu, Mariano Mas i Civil, es va mantenir a l'empresa familiar, mentre que el segon fill, Lluís Mas i Civil es va dedicar a la construcció de cases i va ser el primer Mas que es va decidir a projectar obertament.
Bibliografia
AAVV (1986). Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya. L’Alt Penedès. Generalitat de Catalunya.
ALONSO, Gemma (2012). L'estiueig a Gelida 1880-1940. Anàlisi dels fons documentals i fotogràfics. Treball de recerca del Màster d'Arxivística i Gestió de Documents. Escola Superior d'Arxivística i Gestió de Documents.
CARAFÍ, Mercè (1998). L’Abans. Recull gràfic de Gelida, 1890-1965. Efadós Editorial.
RIUS, Jaume (coord.) (2011). Gelida. Retrats d’un temps. Andana Edicions.
ROSSELLÓ, Joan (1990). "Els Mas, nissaga de paletes, constructors i arquitectes de Gelida". Miscel·lània Penedesenca. 1990, pp. 493-512.
