Torre del Cavaller
Pujalt
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Actualment el castell de Vilamajor es coneix com la Torre del Cavaller. Es tracta d'un edifici de planta rectangular, del qual tant la façana de llevant com meridional com part de la septentrional han quedat integrades dins les edificacions actuals. Aquest fet no pot ser molt tardà ja que segons testimonis orals, al voltant de la torre hi havia un carreró que l'envoltava en tot el seu perímetre. L'accés a la fortificació estava situat a llevant i va ser tapiat recentment per l'ampliació de l'edifici de Cal Carulla i que tindria els orígens vers l'època moderna. Pel nord se li adossa l'edifici de Ca la Mestressa i pel sud l'edifici de Cal Ravasé. La torre conserva una alçada aproximada d'entre 6 i 7 metres i està farcida amb runa i terra en seva totalitat. A la part superior de la façana de ponent s'hi observen dues espitlleres i una obertura amb arc de mig punt tapiada, les quals són visibles des de l'interior de l'edifici de Cal Ton, el qual s'adossa a la façana de ponent només a l'alçada de la segona planta mitjançant una estança sustentada per un embigat de fusta i una arcada de mig punt.
Història
Tant la torre del cavaller o castell de Vilamajor, com l'església de Sant Joan de Vilamajor semblaria que es podrien haver bastit al mateix moment, ja que el propi procés de reconquesta implicava la construcció d'una fortificació per tal d'assegurar-se el control d'un territori i la construcció d'un edifici religiós atès que en aquest procés hi participà l'església catòlica de forma molt activa. Així doncs tot i que les primeres notícies documentals referents a l'església de Sant Joan de Vilamajor daten de l'any 1157, és versemblant creure que tant la torre com l'església podrien tenir els orígens vers les acaballes del segle X o inicis del segle XI, ja que és en aquest període quan es configura la frontera del comtat de Cerdanya-Berga i que transcorre per les poblacions de Portell, Guspí, Pujalt i Gàver. No serà fins l'any 1433 que apareix el castell de Vilamajor com a castell termenat.
Bibliografia
CATALÀ, P. (1990). Els Castells Catalans. Vol 1. Barcelona: Rafel Dalmau. PLADEVALL, A. Dir. (1992). Catalunya romànica. El Penedès, l'Anoia. Vol XIX. Enciclopèdia catalana. Barcelona.
