Torre de l'Albet
Gelida
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Sòl de Protecció Especial de la Vinya (Pla territorial Metropolità de Barcelona, Pla Director Territorial de l’Alt Penedès)
Número de fitxa del Catàleg de Patrimoni del POUM E2- 19
Descripció
Segons el Catàleg de Masies, la torre Albet és un gran casal de planta quadrada que disposa de planta baixa i dos pisos amb coberta de teula ceràmica a dues aigües, coronada per una torratxa. La façana principal, orientada al sud presenta una escala monumental exterior d'accés a la planta principal, de dos braços cada un amb dos trams rectes i replans de quart de volta, que flanquegen l'entrada a la planta baixa. Un templet sobre la porta principal sosté el balcó central del pis superior. Disposa d'una distribució simètrica de les finestres a cada façana i pis, totes amb arc rebaixat, i barana, balustrada al segon pis. El tester de la torre, que el conforma un frontó recte amb pilarets, està separat per una gran cornisa lineal. El corona a la façana principal un gran rellotge de sol.
A l'extrem sud del conjunt, un edifici porticat amb arcs rebaixats de maó ceràmic i un templet superior de dues crugies en la part central, que inclou tres arcs de mig punt sobre cada arc inferior, delimita l'estructura. Coberts per a vehicles de construcció recent estan situats a banda i banda del volum principal, i una quadra es troba a l'extrem nord-oest. A l'entrada sud del recinte, es localitza una torre, dipòsit de planta quadrada. També destaca, hereva de l'antic jardí de la torre, l'exemplar de palmera encara viu dels diversos que hi havia al poble.
Els darrers anys la casa i jardí ha viscut un procés de restauració molt important.
Història
Josep Albet, professionalment, va exercir com a balaire al Molí Vell i va ser propietari de fàbriques de paper a Sant Pere de Riudebitlles. El balaire era la persona que d’acord amb els amos de la fàbrica la feia funcionar posant-hi les “bales” de draps o paper per treure’n el producte final: el paper. Fou creador de la marca de paper filtre "Albet". A més, va participar activament en la vida política local com a membre de l'Ajuntament, identificant-se amb l'afiliació carlina. Albet va morir l'any 1904, però abans havia fet construir el 1881, la Torre de l'Albet ubicada al barri de Sant Salvador de la Calçada i va establir un ampli poder comercial.
La Torre de l'Albet és de 1881 per encàrrec de Josep Albet Quintana, que en aquells anys era regidor de l'Ajuntament de Gelida i membre de la Junta d'obres. L'arquitecte va ser, Laureano Arroyo y Velasco, qui fou arquitecte municipal de Gelida entre els anys 1878 i 1887. Després d'acabar les obres de la Casa de la Vila, Arroyo es va posar a treballar amb la torre Albet.
Laureano Arroyo y Velasco, nascut a Barcelona el 30 d'agost de 1847, va ser el primer arquitecte municipal de Gelida. Va cursar els estudis d'arquitectura a Madrid, a la Real Academia de Bellas Artes de San Fernando, on va obtenir el seu títol el 24 de novembre de 1875. Com era habitual en els projectes d'aquesta època per a cases aïllades d'estiueig, Arroyo y Velasco va dissenyar la Torre de l'Albet mantenint una simetria tant en la planta com en les façanes. La Torre Albet, juntament amb la Rectoria i la Casa de la Vila, conformen la trilogia d'obres arquitectòniques destacables a Gelida de la mà d'Arroyo y Velasco. Malgrat que la seva formació estigués vinculada a l'historicisme acadèmic, en aquestes obres de Gelida es manifesta clarament una inclinació cap a les formulacions de l'arquitectura eclèctica, incorporant elements de la tradició romàntica, estil que va persistir al llarg de la seva trajectòria professional.
Bibliografia
CARAFÍ, Enric (1988). "Les monges: 100 anys a Gelida". Programa Festa Major 1988, pp. 44-61.
CARAFÍ, Enric (2019). "L'arxiu Gelidenc: un any més d'activitats i dinamisme que no para!". Programa Festa Major 2019, pp. 29-37.
CARAFÍ, Enric (2021). "Dolors Colomer i Guitart, una dona culta a cavall dels segles XIX i XX". Programa Festa Major 2021, pp. 28-33.
CARAFÍ, Mercè (1998). L’Abans. Recull gràfic de Gelida, 1890-1965. Efadós Editorial.
RIUS, Jaume (coord.) (2011). Gelida. Retrats d’un temps. Andana Edicions.
