Es traca d'una casa de petites dimensions de planta baixa i pis. La seva composició es distribueix de forma ordenada, on la proporció i la mesura en són les característiques principals. L'accés elevat de l'ingrés principal es fa a través d'unes escales que donen a una porta rectangular, avui dia de dos batent molt senzills dels anys 60. A banda i banda, hi ha dues finestres. Les tres obertures presenten una decoració a base d'impostes en els brancals que, en la part superior, s'uneixen al fris que se situa sota el balcó del primer pis. Els espais entre les tres obertures es decoren amb motius vegetals estucats que es desenvolupen des d'un punt central en el que s'ubiquen làmpades.
Al primer pis un balcó central amb barana de ferro forjat. Les dues portes que el donen accés presenten una pilastra amb capitell als brancals, la part superior de les quals toca amb una petita cornisa d'una sola motllura. A partir d'aquí les portes presenten un frontó arrodonit. La part superior de l'edifici presenta una zona central més elevada amb un ócul rodó. La façana està arrebossada imitant carraus de pedra.
La regularitat de la composició, acosta l'arquitecte al moviment modern de l'arquitectura a través del llenguatge noucentista. Mercè Vidal considera aquesta casa lligada al llenguatge de les Beaux Arts.
