Torre de Can Llopart/Torrota de Can Llopart Subirats

    Alt Penedès
    Carretera BV-2427, km 4,3 a 300 m al nord-oest de la masia de Can Llopart de la Costa.

    Coordenades:

    41.40869
    1.80075
    399766
    4584821
    08273-22
    Patrimoni immoble
    Edifici
    Medieval
    X-XV
    Regular
    L'any 2006 aquest edifici està en fase de consolidació per reparar determinades esquerdes que afecten la seva estructura.
    Inexistent
    Si, CC.AA., n. 10 i IPA
    Fàcil
    Sense ús
    Privada
    Freixenet S.A.
    Josep Anton Pérez

    Torre de guaita ubicada en un turó prop del nucli dels Casots. Era un edifici d'avançada depenent del castell de Subirats, en un lloc estratègic entre la depressió penedesenca i la conca del baix Anoia. El cos de la torre és de planta circular, amb un diàmetre interior de 2,10 m, i un gruix del mur de 1,25 m. Té una alçada total de 10 m, de forma troncocònica, amb la part superior una mica més estreta que la inferior. Els murs estan fets de carreus petits i irregulars, units amb un morter de baixa qualitat. Aquests murs presenten algunes espitlleres, formades per quatre pedres a costat i costat. A uns 3,5 m d'alçada hi ha l'obertura de la porta principal, al nivell de la qual hi ha una falsa cúpula. Al cim de la torre n'hi ha una altra. També a la part alta s'observa la col·locació d'un desguàs per evacuar l'aigua de pluja i evitar inundacions.
    Al voltant de la torre, a les bandes S i O, hi ha diverses parets que tanquen un recinte rectangular, partit per la meitat per un mur transversal, segurament relacionats amb l'estructura militar. Aquest recinte té una longitud de 30 m x 20 m d'amplada el gruix d'aquests murs és de 75 cm, excepte l'oriental, que fa 210 cm. Cal dir també que per la superfície es poden trobar fragments de ceràmiques medievals i modernes.

    Enric Carafí i Morera, segons explica a un article publicat a la revista TOT SUBIRATS (veure bibliografia), documenta l'existència d'una pica de pedra tallada, que es va endur de la torre de Can Llopart als anys '80, i que es conserva a Gelida, a l'espera de poder-la integrar al seu lloc original. Sembla que aquesta pica pertany a la ocupació de la torre com a habitatge.

    Fins ara hom no ha trobat cap document d'època medieval referent a aquesta torre, si bé cal associar-la al castell de Subirats, documentat de de l'any 917, i del qual la torre era punt de guaita i defensa.
    Pere Giró i Romeu, Director de la Secció d'Arqueologia del Museu de Vilafranca del Penedès l'any 1968, va realitzar una sèrie de prospeccions inèdites aquell any, a la part baixa del turó, en el transcurs de les quals es van recollir, a nivell de superfície:
    - Fragments de ceràmica comuna ibèrica a torn.
    - La Base d'un vas de ceràmica comuna ibèrica a mà.
    - Fragments de pedra granítica, possiblement parts de molins de mà.
    L'equip que va confeccionar la Carta Arqueològica de l'Alt Penedès l'any 1990 no va poder documentar restes del període ibèric en tot el perímetre a peu del turó en superfície, si bé cal dir que els vessants N/NW i E són feixes ermes i abandonades, cobertes d'una espessa vegetació que feu impossible la prospecció. No se sap, per tant, si hi ha un establiment en vessant o dalt del turó, ni si es conserven més materials.

    A.A.V.V. (1992): "Catalunya Romànica", vol. XIX. El Penedès. L'Anoia. Ed. Enciclopèdia Catalana. Barcelona, p. 199.
    A.A.V.V. (1971): "Els castells catalans", vol. III. Rafael Dalmau, editor. Barcelona, p. 767.
    A.A.V.V. (1981): "Pla General d'Ordenació Urbanística de Subirats". Annex I. Ajuntament de Subirats.
    CARAFÍ I MORERA, E. (1999): "Les torres de Subirats. Un patrimoni en perill". TOT SUBIRATS, n. 27, novembre 1999, pp. 12-13. Publicat també al periòdic El 3 de vuit", del 30 de juliol de 1999, p. 22.
    LLORAC I SANTÍS, Salvador (1988): "Subirats. Visió general d'un municipi de l'Alt Penedès". Ed. Ajuntament de Subirats, p. 219.
    RIBÉ, G.; CEBRIÀ, A. i SENABRE, M.R. (1990): "Carta Arqueològica de l'Alt Penedès." Vilafranca del Penedès.
    ROSSELLÓ RAVENTÓS, Joan (1986): "Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya". Vol. 2. Alt Penedès. Barcelona, p. 181.