La troballa d’aigües mineromedicinals entre finals del segle XIX i inicis del XX a Tona, va permetre una revifalla de l’economia, en decadència des de feia anys a causa dels continus períodes de guerres. La construcció de balnearis, on es prenien aigües curatives, va generar una gran activitat social i econòmica, amb noves necessitats, i serveis. Tona es convertí en un apreciat centre balneari i d’estiueig, amb un important creixement urbà al voltant dels centres terapèutics.
Al voltant del balneari Codina, tal com es va produir al barri Roqueta, es va formar un nucli residencial amb hotels, restaurants, torres d’estiueig i zones d’esbarjo a l’aire lliure, com el parc de la font del Ferro. Aquest xalet és fruit d’aquest creixement del barri Codina a partir de la inauguració del balneari el 1913.
La torre o xalet va ser un encàrrec de l'enginyer barceloní (d'origen suís) Mauricio Arbellay Burcher , el 1934, a l'arquitecte madrileny Mariano Serrano Mendicute (mort el 1976). A l’Arxiu Municipal de Tona es conserva el plànol del projecte.
