Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
El tondre és la tècnica artesanal d'esquilar les ovelles que es vincula a la vida ramadera i transhumant del passat d'un municipi. La temporada del tondre començava la segona setmana de maig i s'allargava fins a la segona meitat de juny, abans que els ramats es posessin en camí cap a les altes pastures del Pirineu. Els tonedors anaven equipats amb dues mudes de camisa, calces (pantalons) i espardenyes, una per treballar i l'altre per mudar, i portaven una bossa de cuir amb les eines del treball: la pedra d'esmolar i un parell d'estisores especials per a tondre. Els tonedors es desplaçaven a peu d'una casa a l'altra, normalment arribaven a la casa on havien de tondre el dia abans, quan ja era fosc, on els esperaven la gent de la casa per donar-los de beure i un jaç per dormir. L'endemà, abans que sortís el sol, començava la tosa, diada del tondre, després de fer la barreja i menjar una mica, a l'era de la masia prèviament escombrada. El pastor presidia la tosa, els travadors (gent llogada per treballar aquest dia) lligaven i deslligaven les potes del bestiar amb traves (tires de pell d'ovella adobada) per tal que els tonedors esquilessin les ovelles amb les estisores sense haver d'entretenir-se ni un moment. La llana que en sortia de la tosa d'una ovella en deien el velló, que era trenat, lligat i guardat per vendre'l. Entre tots (tonedors, travadors i la gent de la casa) podien arribar a la vintena de persones. Durant la jornada es parava per esmorzar, per dinar, atipant-se d'abundosos àpats que la gent de la casa preparava per aquella diada tant especial, i per berenar. Un cop acabada la jornada, els tonedors prenien el sarró, la bossa del cuir amb les eines de tondre, i emprenien el camí cap a la casa on farien la tosa el dia següent (MESTRE:1997).
Quan un tonedor feia una mala estisorada i feia una ferida a l'ovella, de seguida portaven els ungüents que tenia preparats el pastor, la sutjada (oli i sutge) per tal de curar el tall o l'oli de ginebre conservat dins una banya, que tenia un gran poder desinfectant.
Història
A Sant Martí d'Albars hi havia hagut una colla de tonedors amb tradició centenària, formada fa més de dos-cents anys quan l'activitat ramadera del bestiar de la llana era molt important per a l'economia del Lluçanès. Els tonedors esquilaven la llana de les ovelles abans que el ramat es disposés a pujar cap a les altes pastures del Pirineu. Els últims tonedors de la colla de Sant Martí d'Albars foren, entre els anys 1930 i 1936: el Sant Ponç de la Blava, el Pere Sanyes de la Talaia del carrer de Santa Eulàlia de Puigoriol, l'Andreu Gost de cal Bassó i els seus dos fills Andreu i Miquel, també de la parròquia de Puigoriol; Josep Agustí, el seu pare Ramon Agustí i el noi capellà del carrer de Beulaigua. Altres tonedors que havien format part antigament de la colla havien estat: el Pere Fadrí de cal Met Fadrí, el Ramon Nofre, el Pinós de la Blava i el Pere Aliguer de Beulaigua.
Totes les colles tenien un Capità o cap de colla, que s'encarregaven de contractar i donar a cada casa la jornada que la colla passaria a fer la tosa, així com la distribució dels tonedors, i que a la de Sant Martí eren Ramon Agustí i Andreu Gost. El recorregut variava cada any segons les cases on havien d'anar, de manera que tothom tingués temps suficient per marxar i arribar a muntanya el primer dia de juliol. Començaven, normalment, pel sud i anaven pujant fins a les últimes cases del terme de les Llosses. Algunes de les cases que havien anat a tondre la colla de Sant Martí eren: el Marçal de Prats de Lluçanès; la Coromina, el Prat, Vilatammar, la Caseta, l'Almató de Sant Martí d'Albars; el Vilaró, la Font, Rocadembosc, Solana, Vilartimó, Muntanyola, Tor de l'Espar, la Riba i Monclús de Lluçà; les Heures de la Quar; Anfruns, el Graell, la Vall i el Plans d'Alpens; Puig de Viladonja, Puicercós, Capdevila, les Selles, el Roquer, Pujampí, l'Arboquer, Comià, Vila de Borredà i el Guixer de Matamala, de Borredà - Les Llosses. La colla de Sant Martí d'Albars es va dissoldre entre els anys 1936-1939, principalment per l'aparició d'un nou tipus d'estisores manual que doblava el rendiment de la tosa (MESTRE:1997).
Bibliografia
MESTRE, P., Els tonedors de Sant Martí d'Albars dins la revista El Temperi, núm. 7, 1997
VILARRASA, S., La vida dels pastors, Impremta Maideu, 1981
