La tina era un element imprescindible per l'elaboració del ví on es tirava el most que sortia un cop xafat el raïm amb les premses; aquí fermentava fins a convertir-se en vi. Generalment les tines es feien en llocs amb desnivell per tal de que a sota es pogués obrir un forat, la boixa, pel qual es retirava el ví que després es guardava en botes. La diferència d'alçada permetia abocar el most per dalt amb comoditat i recollir el vi per baix. A l'edat mitjana les tines es feien excavades a la roca (RIU, 1989), mentre que a partir del segle XVII es construïen de pedra i es folrava el seu interior amb cairons envernissats que impermeabilitzaven el recipient ( BALLBÉ, 1993) que era circular. Aquesta tina era propietat de la casa Vilaseca i reafirma l'existència del cultiu de vinya que trobem documentat en aquesta zona fins a finals del segle XIX. La casa Vilaseca està documentada des del 1185 com una possessió del monestir de Santa Maria de Serrateix la terme del castell de Montmajor (ADS), possessió confirmada al 1345, tot i que no va ser fogatjada al 1497 ni al 1553, fet que podria evidenciar el seu abandó en aquesta època. Tornem a tenir notícia al segle XVII (1696), moment en que la casa seria reconstruida i ampliada, coincidint amb l'època d'apogeu agrícola evidenciat per la construcció de les tines i la premsa de vi.
