Tines de vi de Tornamira Oristà

Osona
Sector central del terme municipal
A 1000 metres per pista forestal de la carretera BV-4404, punt quilomètric 2'050

Coordenades:

41.9494
2.05993
422084
4644585
08151-215
Patrimoni immoble
Element arquitectònic
Modern
XVIII
Bo
Inexistent
Restringit
Sense ús
Privada
Ref. cad.: 012A00002
Jordi Compte i Marta Homs

Les tines de vi de Tornamira estan situades a la planta baixa de la masia, antic castell, de Tornamira. Les tines estan ubicades prop de l'entrada principal de la masia, en un sala utilitzada com a celler. La més gran, d'uns 2 metres de diàmetre i una profunditat aproximada de 3 metres, esta revestida interiorment amb cairons de ceràmica vidrada de color roig de 40 x 40 centímetres i exteriorment està construïda amb murs de maçoneria de pedra arrodonits que ressegueixen la major part de la tina. A la part inferior, hi ha el forat que permetia buidar la tina, amb una pica feta amb un monòlit de pedra just a sota. L'altra tina, situada just al nord d'aquesta, està tapada i només es pot observar el revestiment exterior, de planta quadrada i amb murs de maçoneria de pedra. A tocar de les dues tines hi ha el celler de la masia on es conserven bótes de dimensions variables, destacant-ne dues de gran volum, i una premsa de vi, descrita en una fitxa individual.

Entrant a la masia de Tornamira es troben dues estructures arrodonides bastides amb murs de maçoneria de pedra, la de la dreta és una tina, la de l'esquerra és una antiga torre medieval, amb una amplada de mur a la part inferior que supera els dos metres.

Les tines eren elements indispensables en el procés d'elaboració del vi. En les zones on abundava el conreu de la vinya, com és el cas d'Oristà, bona part de les cases tenien una tina. El procés s'iniciava amb la recol·lecció del raïm, que era transportat amb portadores fins a la part superior de la tina, on es col·locaven unes fustes travesseres lleugerament separades anomenades brescat. El raïm s'abocava sobre el brescat i era trepitjat amb els peus. El suc que en sortia, el most, s'escolava a l'interior de la tina dipositant-se al fons i deixava com a residu la brisa, les restes del raïm xafat. En aquest punt es decidia si es volia fermentar el most amb la brisa o sense. Un cop el most havia fermentat es treia de la tina per una pedra amb un forat interior, la boixa, situada a la part baixa de la tina que solia donar al celler.