Tines de Les Sitges
Montclar
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Conjunt format per dues tines excavades en una roca exempta que es troba que es troba ponent de la casa Les Sitges, sobre un gran bloc de roca que es troba a l'extrem sud d'un turó i separat d'aquest un metre i mig aproximadament, de manera que queda un passadís estret entre mig. En aquest bloc hi ha excavades dues tines circulars, que tenen dues boixes obertes a la base de la roca i a la banda del passadís. Els dos recipients es troben un al costat de l'altre; una medeix 260cm de diàmetre i l'altre 180cm, amb una profunditat d'uns 200 cm. Tots dos recipients tenen un encaix que forma un cèrcol rebaixat a tot el perímetre de la boca que servia de graonet pel brescat i altres externs per tal de encaixar una tapa de fusta. Les boixes són un forat a la roca i una d'elles està centrada en un encaix tallat de forma rectangular amb encaixos, ja que segurament estaria tapada amb una portella. L'accés a les tines només era possible a través d'una passera de fusta des del la roca de davant, tot i que possiblement el passadís on s'obren les boixes estaria cobert per un sostre de fusta, ja que resten encaixos i algun graó que ajudaria a salvar el desnivell.
El topònim del paratge i del mas és modern, i l'ha pres d'aquestes tines pròximes, com passa a altres llocs. Aquestes sitges queden dins un tancat en el que hi ha bestiar i si es vol accedir cal demanar permís.
Història
La tina era un element imprescindible per l'elaboració del vi on es tirava el most que sortia un cop xafat el raïm amb les premses; aquí fermentava fins a convertir-se en vi. Generalment les tines es feien en llocs amb desnivell per tal de que a sota es pogués obrir un forat, la boixa, pel qual es retirava el vi que després es guardava en botes. La diferència d'alçada permetia abocar el most per dalt amb comoditat i recollir el vi per baix. A l'edat mitjana les tines es feien excavades a la roca (RIU, 1989), mentre que a partir del segle XVII es construïen de pedra i es folrava el seu interior amb cairons envernissats que impermeabilitzaven el recipient circular (BALLBÉ, 1993). Possiblement aquesta tina seria propietat d'algun senyor o pagès important i reafirma el cultiu de vinya que trobem documentat des dels primers segles medievals fins al segle XVIII en aquesta zona. Desconeixem el moment de construcció d'aquestes tines, ja que no es conserva documentació, però segurament poden datar de finals de l'edat mitjana, quedant abandonades en el moment en que perdessin utilitat. El topònim Les Sitges el trobem a la llista de cases per combregar de 1588 que es conserva a l'Arxiu Diocesà de Solsona (ADS), Pere Serramalera a Les Sitges. Aquest fet ens pot indicar que aquestes sitges ja es trobaven actives al segle XVI.
Bibliografia
BALLBÉ I BOADA, Miquel (1993). Tines al mig de les vinyes a la comarca del Bages. Quaderns del Centre d'Estudis del Bages, nº 6.
COROMINES, R (2000). Les tines excavades a la roca de les Farreres d'Olvan. L'Erol nº 65, pàg. 34-35.
RIU, M. (1989) L'arqueologia medieval a Catalunya. Col·lecció coneguem Catalunya. Els llibres de La Frontera.
