Conjunt de tines amb barraca i habitatge estacional, ubicades al capdamunt d'un turó de 506 metres d'alçada, entre dues torrenteres de desaigüen al torrent del Flequer. L'únic accés possible és per la Vall del Flequer, però està completament emboscada de pi blanc (Pinus halepensis), cirerer d'arboç (Arbutus unedo) i una espessa brolla de romaní amb argelaga, d'ençà que hi van haver els incendis de l'any 1985. A la part més alta del turó hi ha un seguit de murs mig emboscats que encerclen les restes d'una altra construcció completament enrunada. Fora d'aquest perímetre hi ha un edifici de planta poligonal, amb planta baixa i pis. Al seu interior hi ha dues tines; la primera, de planta circular on es recolzen diferents murs de l'edifici i l'altra adossada a la façana nord. Aquesta última conserva la llinda de fusta de la porta d'accés al brescat i a la cantonada exterior, una pedra d'esmolar que sobresurt de la resta, amb un orifici per lligar-hi el bestiar de càrrega. S'accedeix a les tines per una mateixa rampa. L'interior conserva els cairons vidriats de 40 x 40 cm. L'edifici no conserva la coberta però podria haver estat a un sol vessant si es té en compte l'alçada dels murs. A l'interior es conserven els encaixos del bigam del primer pis i alguns tinells de pedra a la planta baixa. També es conserven els brancals de la portalada d'accés i varies finestres amb els brancals i llinda de pedra i un arc. La pedra emprada en la construcció està poc desbastada de mida mitjana i petita; en canvi la de les obertures i cantonades s'utilitzen carreus ben desbastats i de mida més grossa. Al voltant d'aquesta construcció hi ha les restes d'altres edificacions que probablement hagin estat les corts i altres dependències annexes pròpies d'aquestes construccions aïllades.
