Tina de vi de Vilaregut Oristà

Osona
Sector nord-est del terme municipal
A 1500 metres per pista forestal de la carretera B-433, punt quilomètric 4'300

Coordenades:

41.95999
2.09815
425264
4645727
08151-211
Patrimoni immoble
Element arquitectònic
Modern
XVIII
Bo
Inexistent
Sí, IPIC. 24.115.134
Restringit
Sense ús
Privada
Ref. cad.: 003A00005
Jordi Compte i Marta Homs

La tina de vi de Vilaregut està situada en una de les sales sustentades amb grans arcades apuntades a la planta baixa del casal de Vilaregut. La tina, cilíndrica tant interiorment com exteriorment, està construïda amb murs de maçoneria de pedra i té unes escales laterals bastides amb grans carreus treballats que permetien accedir a la part superior de la tina. Té una profunditat de 2'60 metres i un diàmetre de 1'60 i està revestida interiorment amb cairons de ceràmica de 40 x 40 centímetres, tot i que força malmesos. També conserva el sortidor que permetia buidar la tina, ubicat a la part inferior. A tocar de la tina, just a on comencen les escales de pedra, hi ha una premsa de vi datada l'any 1743 i descrita en una fitxa individual.

Tot i el bon estat de conservació de la tina, s'ha de tenir en compte que l'edifici on es troba s'està deteriorant inexorablement.
La tercera imatge s'ha extret de l'Inventari de Patrimoni Industrial de Catalunya.

Les tines eren elements indispensables en el procés d'elaboració del vi. En les zones on abundava el conreu de la vinya, com és el cas d'Oristà, bona part de les cases tenien una tina. El procés s'iniciava amb la recol·lecció del raïm, que era transportat amb portadores fins a la part superior de la tina, on es col·locaven unes fustes travesseres lleugerament separades anomenades brescat. El raïm s'abocava sobre el brescat i era trepitjat amb els peus. El suc que en sortia, el most, s'escolava a l'interior de la tina dipositant-se al fons i deixava com a residu la brisa, les restes del raïm xafat. En aquest punt es decidia si es volia fermentar el most amb la brisa o sense. Un cop el most havia fermentat es treia de la tina per una pedra amb un forat interior, la boixa, situada a la part baixa de la tina que solia donar al celler.

MESTRE, Pere (1998). Inventari del Patrimoni Industrial de Catalunya. Oristà. Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya.