Tina de vi de la Guàrdia
Oristà

    Osona
    Sector central del terme municipal
    Emplaçament
    A 150 metres per pista forestal de la carretera C-670, punt quilomètric 6'300

    Coordenades:

    41.92689
    2.0678
    422709
    4642079
    Número de fitxa
    08151 - 204
    Patrimoni immoble
    Tipologia
    Element arquitectònic
    Modern
    Segle
    XVIII
    Estat de conservació
    Bo
    Protecció
    Inexistent
    Número inventari Generalitat i altres inventaris
    Sí, IPIC. 24.115.107
    Accés
    Restringit
    Sense ús
    Titularitat
    Privada
    Ref. cad.: 007A09003
    Autoria de la fitxa
    Jordi Compte i Marta Homs

    La tina de vi de la Guàrdia es troba adossada a la façana est de la Guàrdia. La tina està formada per una estructura rectangular, d'uns 2'5 x 3 metres de base i una alçada de poc més de 4 metres, construïda amb murs de maçoneria de pedra amb carreus treballats delimitant les cantonades i coronada amb una teulada d'una vessant. A l'interior hi ha una cavitat cilíndrica d'un diàmetre aproximat de 2 metres revestida interiorment amb cairons de ceràmica vidriada de color roig de 40 x 40 centímetres. A l'interior de la masia hi ha un petit celler, molt humit, on hi ha el forat que permetia buidar la tina.

    La segona imatge s'ha extret de l'Inventari de Patrimoni Industrial de Catalunya.

    Les tines eren elements indispensables en el procés d'elaboració del vi. En les zones on abundava el conreu de la vinya, com és el cas d'Oristà, bona part de les cases tenien una tina. El procés s'iniciava amb la recol·lecció del raïm, que era transportat amb portadores fins a la part superior de la tina, on es col·locaven unes fustes travesseres lleugerament separades anomenades brescat. El raïm s'abocava sobre el brescat i era trepitjat amb els peus. El suc que en sortia, el most, s'escolava a l'interior de la tina dipositant-se al fons i deixava com a residu la brisa, les restes del raïm xafat. En aquest punt es decidia si es volia fermentar el most amb la brisa o sense. Un cop el most havia fermentat es treia de la tina per una pedra amb un forat interior, la boixa, situada a la part baixa de la tina que solia donar al celler.

    MESTRE, Pere (1998). Inventari del Patrimoni Industrial de Catalunya. Oristà. Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya.