Tina de glans del Blanquer
Oristà

    Osona
    Sector nord-oest del terme municipal
    Emplaçament
    A 500 metres per pista forestal de la carretera B-431, punt quilomètric 68'100

    Coordenades:

    41.97226
    2.02287
    419041
    4647158
    Número de fitxa
    08151 - 161
    Patrimoni immoble
    Tipologia
    Element arquitectònic
    Contemporani
    Estat de conservació
    Bo
    S'han desprès algunes pedres del costat sud.
    Protecció
    Inexistent
    Número inventari Generalitat i altres inventaris
    Sí, IPIC. 24.114.114
    Accés
    Fàcil
    Sense ús
    Titularitat
    Privada
    Ref. cad.: 019A00004
    Autoria de la fitxa
    Jordi Compte i Marta Homs

    La tina o pou de glans del Blanquer es troba situat a 40 metres a l'oest de la masia del Blanquer, al límit d'un marge o desnivell pronunciat. Es tracta d'un pou circular, d'uns dos metres de diàmetre i dos metres de profunditat, picat a la roca natural amb la part superior construïda amb un mur de 70 centímetres d'alçada, de pedres regulars força grosses d'uns 20 centímetres de gruix. Envolta aquest mur una gruixuda paret de pedra de 80 centímetres d'amplada i de menor alçada. A la part nord hi ha un canal que recollia l'aigua de la pluja d'un planell rocós situat en un petit serrat a uns metres a l'oest del pou. El desguàs o sortida d'aigua es troba a la banda sud del pou, en ple desnivell del terreny.

    La tercera imatge s'ha extret de l'Inventari de Patrimoni Industrial de Catalunya.

    La tina o pou de glans del Blanquer es va utilitzar fins a finals del segle XIX. Modernament el pou de glans del Blanquer es va fer servir com a dipòsit d'aigua. Recollia l'aigua de la pluja a través del canal que comunicava el serrat rocós proper amb el pou.
    Antigament, les masies que tenien rouredes, utilitzaven les glans per a engreixar els porcs (a les zones on no hi havia rouredes s'utilitzava sobretot el blat de moro). Al Lluçanès central, en general, hi havia grans rouredes que permetien collir glans a tothom qui ho volia, amb la condició d'haver de donar la meitat a l'amo de la roureda. Per a conservar les glans, moltes masies tenien el "jup" (xup o aljup), que era un pou on hi feien anar aigua i allí tiraven les glans, mantenint-se tendres i fresques tot l'any (VILARRASA:1975).

    MESTRE, Pere (1998). Inventari del Patrimoni Industrial de Catalunya. Oristà. Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya.
    VILARRASA, Salvador (1975). La vida a pagès. Impremta Maideu.