Tina de glans del Blanquer Oristà

Osona
Sector nord-oest del terme municipal
A 500 metres per pista forestal de la carretera B-431, punt quilomètric 68'100

Coordenades:

41.97226
2.02287
419041
4647158
08151-161
Patrimoni immoble
Element arquitectònic
Contemporani
Bo
S'han desprès algunes pedres del costat sud.
Inexistent
Sí, IPIC. 24.114.114
Fàcil
Sense ús
Privada
Ref. cad.: 019A00004
Jordi Compte i Marta Homs

La tina o pou de glans del Blanquer es troba situat a 40 metres a l'oest de la masia del Blanquer, al límit d'un marge o desnivell pronunciat. Es tracta d'un pou circular, d'uns dos metres de diàmetre i dos metres de profunditat, picat a la roca natural amb la part superior construïda amb un mur de 70 centímetres d'alçada, de pedres regulars força grosses d'uns 20 centímetres de gruix. Envolta aquest mur una gruixuda paret de pedra de 80 centímetres d'amplada i de menor alçada. A la part nord hi ha un canal que recollia l'aigua de la pluja d'un planell rocós situat en un petit serrat a uns metres a l'oest del pou. El desguàs o sortida d'aigua es troba a la banda sud del pou, en ple desnivell del terreny.

La tercera imatge s'ha extret de l'Inventari de Patrimoni Industrial de Catalunya.

La tina o pou de glans del Blanquer es va utilitzar fins a finals del segle XIX. Modernament el pou de glans del Blanquer es va fer servir com a dipòsit d'aigua. Recollia l'aigua de la pluja a través del canal que comunicava el serrat rocós proper amb el pou.
Antigament, les masies que tenien rouredes, utilitzaven les glans per a engreixar els porcs (a les zones on no hi havia rouredes s'utilitzava sobretot el blat de moro). Al Lluçanès central, en general, hi havia grans rouredes que permetien collir glans a tothom qui ho volia, amb la condició d'haver de donar la meitat a l'amo de la roureda. Per a conservar les glans, moltes masies tenien el "jup" (xup o aljup), que era un pou on hi feien anar aigua i allí tiraven les glans, mantenint-se tendres i fresques tot l'any (VILARRASA:1975).

MESTRE, Pere (1998). Inventari del Patrimoni Industrial de Catalunya. Oristà. Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya.
VILARRASA, Salvador (1975). La vida a pagès. Impremta Maideu.