Tina excavada a la roca d’una tipologia que il·lustra la transició entre les tines medievals i les d’època moderna (entre els segles XVI i XVIII). Es troba en un gran bloc de roca, en un emplaçament isolat al costat del camí que condueix a la casa de cal Bartomeus, a uns 200 m al nord-oest de la casa, no gaire lluny del nucli de Castelladral.
La tina, de forma cilíndrica, ha estat buidada a l’interior de la roca. A diferència de les tines medievals, aquesta no té “follador” o funyador, que era la cavitat més petita on es trepitjava el raïm. Al seu lloc, a la part alta de la tina hi trobem una vora o rebaix que permetia recolzar-hi el brescat, que són les fustes que anaven situades al damunt i que, en les tines modernes, és on s’aixafava la verema. A diferència de les tines modernes, però, aquesta no està revestida amb els típics cairons de ceràmica vidrada.
Per la part posterior la roca té uns graons que permetien accedir a la part superior de la tina per abocar-hi la verema. Les mesures interiors són 1,65 m de diàmetre per 1,15 m d’alçada. Això correspon a una capacitat de 2.400 litres.
En un moment donat la tina va quedar en desús i s’adaptà com a barraca. A aquest efecte es va obrir una estreta porta entre la paret de la roca i, la part superior, es va cobrir amb un muret de pedra seca que devia adoptar la típica forma de falsa cúpula. En aqueden tan sols unes poques filades. La boixa per on desguassava la tina es troba sota la porta.
