Teuleria de Sagalés
Oristà

    Osona
    Sector sud del terme municipal
    Emplaçament
    A 4300 metres per pista forestal de la carretera C-670, punt quilomètric 6'300

    Coordenades:

    41.90164
    2.06563
    422498
    4639278
    Número de fitxa
    08151 - 193
    Patrimoni immoble
    Tipologia
    Element arquitectònic
    Contemporani
    Estat de conservació
    Regular
    Es conserva el mur principal de la teuleria i el forat quadrat on es coïa l'obra, tot i que pràcticament cobert de vegetació.
    Protecció
    Inexistent
    Accés
    Fàcil
    Sense ús
    Titularitat
    Privada
    Ref. Cad.: 006A00035
    Autoria de la fitxa
    Jordi Compte i Marta Homs

    La teuleria de Sagalés està situada al sud-oest de la casa que li dóna nom, en un marge a tocar de la riera de Sagalés, prop del límit del terme municipal.
    De la teuleria es conserva el mur principal, encarat a la riera, bastit amb maçoneria de pedra regular i situat, actualment, uns metres sobre el nivell del terra, a tocar de la riera de Sagalés. En aquest mur principal s'hi observa la obertura per on s'introduïa el material per cremar, d'arc rebaixat i coronada amb lloses a plec de llibre.
    A la part posterior del mur hi ha el forat quadrat on es coïa l'obra, d'uns quatre per quatre metres, molt cobert de vegetació.
    Al voltant de la teuleria, enmig d'un bosc de pins, es troben peces ceràmiques cuites al forn. Bàsicament són rajols de dues mides diferents, uns de quadrat (19'5 x 19'5 x 5) i uns altres allargats (29 x 14 x 2'5).

    Antigament, cada masia amb una certa entitat comptava amb un forn d'obra o teuleria dins les seves terres. La funció dels forns d'obra era coure maons i teules principalment, que servien per arranjar o ampliar les edificacions ja existents, o bé per a fer-ne de noves. Les teuleries es composaven bàsicament de dues zones, a la part inferior hi havia la cambra de combustió, en la qual s'hi col·locava el combustible, i a la part superior hi ha la cambra de cocció on es col·locaven les peces a coure. Les dues cambres es comunicaven a través d'uns forats que permetien el pas de l'escalfor.