Teuleria de Cal Mas
Calonge de Segarra

    Anoia
    Calonge de Segarra
    Emplaçament
    Situat en una fondalada entre Cal Mas i Mas de la Roca. A tocar dels molins de Cal Mas
    540

    Coordenades:

    41.75926
    1.48071
    373701
    4624163
    Número de fitxa
    08036 - 19
    Patrimoni immoble
    Tipologia
    Edifici
    Contemporani
    Popular
    Segle
    XVIII
    Estat de conservació
    Dolent
    Tot i que es conserva l'estructura el seu estat de conservació és deficient. El forn ha perdut ha perdut part de les parets, i un arbre hi ha crescut al seu interior. De les boques del forn sobresurt part de l'enderroc del forn.
    Protecció
    Inexistent
    Accés
    Difícil
    Sense ús
    Titularitat
    Privada
    08036A002000310000GZ
    Autoria de la fitxa
    Jordi Seró i Ferrer. [IN] SITU SCP

    Es tracta d'una antiga teuleria situada entre Cal Mas, i els molins d'aquesta casa. És de dimensions mitjanes, i es conserven dos cossos ben diferenciats. De planta rectangular, està construïda amb murs de maçoneria de pedra irregular. El primer cos visible és una estança amb volta de canó on a l'interior es poden observar les dues boques del forn d'arc rebaixat. A la part superior hi trobem el forn, on no es conserva l'estructura exterior.

    Segurament esta vinculada amb la masia de Cal Mas, i els dos molins que es troben situats als seu entorn. El fet que les dates que trobem a les llindes de Cal Mas i el molins siguin contemporànies ens indica que possiblement a mitjans del segle XVIII amb les construccions dels molins o de Cal Mas fos necessària la disponibilitat de teules, fet que hauria portat a la construcció d'aquesta teuleria.
    Antigament, cada masia amb una certa entitat comptava amb un forn d'obra o teuleria dins les seves terres. La funció dels forns d'obra era coure maons i teules principalment, que servien per arranjar o ampliar les edificacions ja existents, o bé per a fer-ne de noves. Les teuleries es composaven bàsicament de dues zones, a la part inferior hi ha la cambra de combustió, en la qual s'hi col·locava el combustible, i a la part superior hi ha la cambra de cocció on es col·locaven les peces a coure. Les dues cambres es comunicaven a través d'uns forats que permetien el pas de l'escalfor.

    MARTÍNEZ, M. (2010). Arquitectura rural. Un patrimoni cultural oblidat. (l'exemple de la Conca de Barberà)Valls: Edicions Cossetània.
    MORA, J. (coord.) (2003). L'arquitectura dels oficis: 3r Curset d'Estiu d'Arquitectura Popular, Segarra-Urgell, del 5 al 9 d'agost de 2002. Ed. Pagès, Lleida 2003