Terrisseria Encinas
Esparreguera

    Baix Llobregat
    Balmes, s/n.
    Emplaçament
    Al nucli antic.

    Coordenades:

    41.5403
    1.86738
    405526
    4599358
    Número de fitxa
    08076 - 182
    Patrimoni immaterial
    Tipologia
    Tècnica artesanal
    Modern
    Segle
    XVII-XXI
    Estat de conservació
    Bo
    Protecció
    Legal
    Zona d'Interès Artesanal
    Accés
    Obert
    Productiu
    Titularitat
    Privada
    5695703DF0959N
    Autoria de la fitxa
    ArqueoCat SL- Josefa Huertas i Natalia Salazar

    Es tracta d'una de les terrisseries més antigues de la vila, situada al pau de l'antic camí Ral a Montserrat, quan aquest passava per fora dels murs de la vila. Abans de 1996 l'entrada a la terrisseria es feia pel carrer arbres número 41, amb sortida pel pati en un portal al carrer Balmes; actualment té l'entrada pel carrer Balmes. Quan la terrisseria va començar fabricava tot tipus d'atuells de cuina, magatzem, etc que mica en mica han anat deixant de ser sol·licitats pel públic per la progressiva implantació del plàstic. En l'actualitat, el productes de la terrisseria estan centrat en tot allò relacionat amb la jardineria, i algun element per deixar el menjar o beure dels animals, així com càntirs de tipus artístics. Hem d'assenyalar que l'activitat terrissera li ha valgut a Esparreguera l'acreditació per part de la Generalitat de Catalunya com a Zona d'Interès Artesanal

    Originàriament era coneguda com Cal Gravat o Cal Pascual. A mitjan segle XVII ja hi havia un forn terrisser. El 1703 era de Jaume Santamaria, oller, i consta que hi havia obrador i forn. El 1737 era de Pere Santamaria. L'any 1926 Martí Vinyals dona de baixa la terrisseria, però deprés la passà a Pasqual Andrés, que feia temps treballava amb ell; és en aquest moment quan l'obrador passa de dir-se Cal Gravat a dir-se Can Pascual. En aquests moments el forn tenia 3 pisos i fogaina, de 3'5 m de diàmetre i 2'5 m d'alçada la cambra del mig, i 1'5 m la de l'escaldat. Durant la guerra civil, Pascual Andrés va adquirir el forn de cal Reneguer i el donà d'alta el 1939, quedant-se Climent Massó i i Anton Rovira el de Cal Gravat o Can Pascual. Després de diverses vicissituds, uns anys després en Climent Massó continuà sol fins que es donà de baixa el 1959. Llavors la terrisseria l'agafà en Josep Encinas, que hi feu importants reformes instal·lant-hi una màquina automàtica de fer torretes i altres peces; després adquirí un forn de gas propà de 2 m quadrats, una galetera al buit i, més tard, una altra màquina automàtica de més potència. Els seus nets, Sergi i Núria Salvador, porten la terrisseria des de la jubilació del seu avi, i segons en Sergi, el seu avi va aprendre l'ofici a Can Pascual.

    http://www.artesania-catalunya.com/ct/informacio:Cos/zia PAULO, J. (1998): La terrissa i els terrissers d'Esparreguera. Setsetset Associació Cultural. Esparreguera, pp. 57-60.