Originàriament era coneguda com Cal Gravat o Cal Pascual. A mitjan segle XVII ja hi havia un forn terrisser. El 1703 era de Jaume Santamaria, oller, i consta que hi havia obrador i forn. El 1737 era de Pere Santamaria. L'any 1926 Martí Vinyals dona de baixa la terrisseria, però deprés la passà a Pasqual Andrés, que feia temps treballava amb ell; és en aquest moment quan l'obrador passa de dir-se Cal Gravat a dir-se Can Pascual. En aquests moments el forn tenia 3 pisos i fogaina, de 3'5 m de diàmetre i 2'5 m d'alçada la cambra del mig, i 1'5 m la de l'escaldat. Durant la guerra civil, Pascual Andrés va adquirir el forn de cal Reneguer i el donà d'alta el 1939, quedant-se Climent Massó i i Anton Rovira el de Cal Gravat o Can Pascual. Després de diverses vicissituds, uns anys després en Climent Massó continuà sol fins que es donà de baixa el 1959. Llavors la terrisseria l'agafà en Josep Encinas, que hi feu importants reformes instal·lant-hi una màquina automàtica de fer torretes i altres peces; després adquirí un forn de gas propà de 2 m quadrats, una galetera al buit i, més tard, una altra màquina automàtica de més potència. Els seus nets, Sergi i Núria Salvador, porten la terrisseria des de la jubilació del seu avi, i segons en Sergi, el seu avi va aprendre l'ofici a Can Pascual.
