Terrisseria Cal Sedó
Esparreguera
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
El taller de Ceràmiques Sedó està situat en una antiga terrisseria oberta l'any 1940 i que ja fa tres generacions que funciona. Actualment, tot l'espai és un modern taller de ceràmica contemporània que destaca per la lluminositat i pels nombrosos forns que, amb la seva varietat de capacitat fan que en tot moment es disposi d'una cambra adequada per a coure-hi qualsevol tipus de peça. Es poden visitar els obradors, les sales d'exposició i el jardí. Cap procés industrial intervé en la creació de les obres, i cada peça s'elabora de manera manual, utilitzant un ventall molt ampli de diferents procediments artesanals. Sovint tècniques antigues es barregen amb els corrents artístics més moderns i originen peces innovadores i de molta qualitat. A les sales d'exposició pròpies s'hi troba una gran varietat de peces originals pensades, començades i acabades al taller. Es disposa permanentment d'un fons d'obra personal que es distingeix per uns criteris de plena llibertat creativa. Hem d'assenyalar que l'activitat terrissera li ha valgut a Esparreguera l'acreditació per part de la Generalitat de Catalunya com a Zona d'Interès Artesanal
Història
L'Enric Sedó va aprendre l'ofici a Cal Gerrer. Anys després, als volts dels anys 50 va muntar la seva pròpia terrisseria, amb un forn d'una sola cambra de 3'10 m d'amplada per 2'50 d'alçada que li costà 35.000 pessetes; un temps més tard en feu un de més petit. Amb l'associació del seu gendre al taller, el 1961 decidí comprar un compressor i pistoles per pintar, un extractor per a la pintura i, el 1962, una polidora per a netejar les nafres de vernís de les bases de les peces. Ensenyats pels frares de Montserrat, començaren a iniciar-se en la ceràmica esmaltada i aviat es posaren al nivell dels grans ceramistes, essent possible veure mostres de la seva producció al Museu Nacional de Ceràmica a Montjuïch. En morir l'Enric, les seves dues filles es varen fer càrrec de la indústria. La germana gran, Conxita Sedó, junt amb el seu marit Feliu Trujillo (l'antic soci de l'Enric), varen muntar un nou taller, i després de varies experiències es llançaren de ple a la creació de noves formes i particulars estils que els han situat a primera línia en el ram. Han participat a varies exposicions, tant individuals com col·lectives, i han guanyat una desena de premis, entre els que destaca el Premi Ciutat de Barcelona l'any 1970.
Bibliografia
http://www.artesania-catalunya.com/ct/informacio:Cos/zia PAULO, J. (1998): La terrissa i els terrissers d'Esparreguera. Setsetset Associació Cultural. Esparreguera, pp. 117-122.
