Tapa del Reconditori
Sant Julià de Vilatorta
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
La tapa del reconditori és una petita planxa de fusta de 26,5 cm de llarg, 20,5 cm d'ample, i 1,5 cm de gruix, amb inscripcions incises. Es va trobar vers l'any 1945 en desmuntar l'altar, durant unes obres a l'interior de l'església parroquial de Sant Julià, juntament amb la lipsanoteca. És un element funcional utilitzat per a tapar el reconditori on es guardava el reliquiari de l'altar, obrat per a la consagració de l'església l'any 1050 pel bisbe de Vic Guillem de Balsareny. Es tracta d'un objecte singular pel seu valor epigràfic, atès que una de les seves cares és plena d'inscripcions, amb un clar desordre tipogràfic i de disposició. Les inscripcions es troben jerarquitzades pel que fa a la retolació, en capitals pintades o en cursives incises. Hi ha quatre noms ben dibuixats, pintats abans de l'acte de consagració, que corresponen als donants de les relíquies. La resta de noms corresponen als noms dels assistents a la consagració, signats en aquest acte en qualitat de testimonis.
Es conserva al Museu Episcopal de Vic, on ingressà l'any 1948. És catalogada: MEV 9719. Com es tracta d'un element ubicat fora del municipi, les coordenades corresponen a les de l'Ajuntament.
Història
Aquesta tapa fou col·locada per a tapar el reconditori on es guardava el reliquiari de l'altar l'any 1050, quan l'església fou consagrada pel bisbe Guillem de Balsareny. Durant unes obres a l'interior de l'església de Sant Julià de Vilatorta vers l'any 1945, foren trobades la lipsanoteca i la tapa de fusta que cobria el reconditori en el que hi havia la lipsanoteca amb les relíquies.
Bibliografia
- AA.DD. (1986). "Sant Julià de Vilatorta" Catalunya Romànica, vol. III: Osona (II). Barcelona: Ed. Gran Enciclopèdia Catalana, p. 502. - JUNYENT i SUBIRÀ, E. (1946). "La consagración de San Julián de Vilatorta en 1050", Analecta Sacra Tarraconensia, XIX. Barcelona, p. 279. - MUSEU EPISCOPAL DE VIC: http://www.museuepiscopalvic.com