La tapa del reconditori és una petita planxa de fusta de 26,5 cm de llarg, 20,5 cm d'ample, i 1,5 cm de gruix, amb inscripcions incises. Es va trobar vers l'any 1945 en desmuntar l'altar, durant unes obres a l'interior de l'església parroquial de Sant Julià, juntament amb la lipsanoteca. És un element funcional utilitzat per a tapar el reconditori on es guardava el reliquiari de l'altar, obrat per a la consagració de l'església l'any 1050 pel bisbe de Vic Guillem de Balsareny. Es tracta d'un objecte singular pel seu valor epigràfic, atès que una de les seves cares és plena d'inscripcions, amb un clar desordre tipogràfic i de disposició. Les inscripcions es troben jerarquitzades pel que fa a la retolació, en capitals pintades o en cursives incises. Hi ha quatre noms ben dibuixats, pintats abans de l'acte de consagració, que corresponen als donants de les relíquies. La resta de noms corresponen als noms dels assistents a la consagració, signats en aquest acte en qualitat de testimonis.
