Sureres de la Serra de l'Arca

Aiguafreda

L'explotació del suro va viure el seu major moment d'expansió entre els segles XVIII i XX, coincidint amb la creixent demanda de taps de suro. L'activitat s'iniciava els mesos d'estiu, quan els peladors feien llargues estades als boscos, on pelaven les escorces dels arbres de forma manual. La regeneració de l'escorça tardava entre 10 i 15 anys, moment en què es reprenia l'activitat. Les dimensions de les sureres de la Serra de l'Arca indiquen que es tracta d'una explotació introduïda durant el segle XX, complementària al carboneig i a la vinya que tradicionalment hi havia en aquesta zona.