La Subirana és una de les cases que es troben documentades a finals del segle XIII, l'any 1256 (Serra Vilaró: 415). Des dels inicis la casa estava sota la influència de la parròquia de Sant Julià que depenia del monestir de Sant Llorenç prop Bagà, a la que havia de pagar les primícies i la tercera part del delme. Possiblement fou un dels 10 masos que formaren part de la dotació del monestir de Sant Llorenç prop Bagà al Bisbat d'Urgell el 983, tal i com consta a l'acta de consagració de la catedral de La Seu d'Urgell (Baraut, 1978). El 1308 s'esmenta vila Subirana a Cerdantola (Serra Vilaró: 42). Es tracta per tant, d'una de les cases antigues del terme ja que ha estat habitada sempre i ha anat patint modificacions al llarg de la història. Desconeixem si alguna de les persones esmentades als fogatges de 1497 i de 1553 seria el propietari d'aquesta casa. A partir de 1722 el domini sobre el poble passà de Sant Llorenç als hospitalers, ja que en els seus censos hi consten 12 masos durant algun temps, entre ells la Subirana. El 1747 passa a ser administrat de nou per la comunitat benedictina de Lleida, com consta al seu capbreu on es recullen 30 cases (Pedrals, 1998: 83-84). La casa la Subirana surt esmentada el 1856 al "Registro de las casas de campo de cada distrito y de los aforados de guerra".
