Al segle X Subiradells era un alou que Edelmar, fill dels vescomptes de Girona, posseïa en terme del castell de Taradell. L'any 989 fou llegat a la Catedral de Vic, tot i que no fou fins al segle XI quan la va posseir definitivament. A finals del segle XI va quedar deserta i fou cedida a Guillem Ramon de Taradell perquè reconstruís la capella de Sant Quirze, construís cases i hi treballés les terres. Al segle XII la propietat es dividí en dos masos, Subiradells Jussà i Subiradells Sobirà, que passarien a formar part del domini dels Madriguera, que la tenia per la Pabordia de Gener de la Catedral de Vic. El mas Subiradells quedà deshabitat després de la Pesta Negra i probablement no fou repoblat, ja que a finals del segle XVI els masos Subiradells jussà i sobirà consten com a deshabitats. Al llibre de "Patrimonium ecclesiae" de l'any 1599 (PLADEVALL, 1995:333) hi conseten els masos rònecs de Subiradells, els jussà i sobirà units a la Codina, un altre mas Subiradells unit a la Madriguera i la masoveria de Subiradells unida a la Roca.
