Petita vall que baixa dels cingles de Bertí cap al riu Congost. El nom ens recorda que es tracta d'un indret obac, on entra poca llum durant l'hivern. L'accés passa per un gran pi pinyer que creix a tocar d'una clariana al costat esquerra del camí i que coincideix amb el traçat del PR-33. El camí travessa un alzinar muntanyenc esquitxat de roures martinencs, on el marfull és un arbust abundant. És un paratge d'un gran valor ecològic. El sot s'escanya i condueix a l'altra vessant. Abans de trobar-nos l'esglaonat de roques es convenient desviar-se per un corriol que baixa a mà dreta fins el salt del Prat, un espectacular salt d'aigua. En el municipi hi ha alguns fragments de boscos notables per tractar-se d'ecosistemes madurs, com alguna de les avellanoses i gatelledes de la capçalera dels torrents de Vallcàrquera o la sureda de Sant Cristòfol. Per sobre d'aquests cal destacar la verneda de la part baixa de Vallcàrquera que és un dels fragments més notables d'una comunitat amenaçada a la conca del Congost. No podem deixar de senyalar també tres zones de bosc que destaquen per l'elevada diversitat: l'alzinar amb roures de l'obaga del sot del Bac, el bosc mixt de caducifolis de Montmany i l'alzinar litoral de l'obaga de la vall dels Tremolencs.
