Som Caramelles Rellinars

    Vallès Occidental
    Església de Sant Pere i Sant Fermí i Casajoana
    322

    Coordenades:

    41.63977
    1.91158
    409352
    4610354
    08179 - 371
    Patrimoni immaterial
    Música i dansa
    Contemporani
    XXI
    2018
    Música i lletra d'Anna Pujol i arranjament de Jordi Pujol.
    Bo
    Inexistent
    Obert
    Lúdic
    Pública
    Jordi Montlló i Laura Bosch

    Quarta cançó del repertori musical cantat pels xiquets Caramellaires de Rellinars que diu així:
    M'he posat la faldilla / et veig amb barretina / tornem a ser on érem ja fa un any / Veiem que la gent del poble / esperaven el gran dia / avui tot és a punt per començar.
    Som caramelles / som cant popular / som les ganes de seguir cantant / som marxeta / som aquell record / som el futur d'una tradició./
    Arriben ja les colles, / omplint les nostres places / compartint el que hem viscut tots / aquets anys/. Cares d'il·lusió / que comenci la trobada / avui t'ho explicaré tot cantant/
    Som caramelles / som cant popular / som les ganes de seguir cantant / som marxeta / som aquell record / som el futur d'una tradició./
    Imagina't tot un poble / units per la cultura / construint la seva història pas a pas. / Castellers, gegants, diables, / havaneres i sardanes / farem de Catalunya un país gran. /
    Som caramelles / som cant popular / som les ganes de seguir cantant / som marxeta / som aquell record / som el futur d'una tradició./

    Es tradicional, per Pasqua, que en molts pobles de Catalunya, sobretot a la Catalunya Vella i al nord de la Nova (Solsonès, Bages, Garraf, Berguedà, Empordà, Osona, Anoia, Ripollès, Alt Urgell, Maresme, Alt Penedès, Baix Llobregat i les terres de l'Ebre) i també d'Andorra, es formen colles de cantaires que es dediquen a visitar cases i masies de les poblacions davant les quals canten les cançons anomenades també caramelles. Són cançons de caràcter religiós per celebrar la Resurrecció de Crist, però també festiu i profà. Es tracta de corrandes amb contingut satíric sobre fets d'actualitat del poble, o d'al·lusió a les persones de la casa, i d'altres de caràcter amorós o per a demanar els menjars típics.
    Generalment sortien el dissabte de Glòria al vespre; actualment, el diumenge i el dilluns de Pasqua. I en alguna localitat el diumenge de pasqüetes, és a dir la vuitena de Pasqua, per adaptar-se als canvis de la modernitat. Un de la colla, per tal d'arribar a balcons i finestres, porta una perxa llarga amb una cistella al capdamunt, adornada amb cintes i garlandes, recull la gratificació. Abans anaven amb un mul amb portadora per a recollir els ous, anomenat la lloca. L'obsequi consisteix en ous, llonganissa i altres comestibles, així com en diners. Amb el resultat de la capta, els caramellaires fan generalment un àpat col·lectiu. En molts indrets les caramelles van acompanyades de trabucaires i danses populars (balls de bastons, de cascavells, cercolets, etc). Segons el temps i el lloc les Caramelles també s'anomenen Camalleres, Camarelles, Camilleres, Camelleres, Camijeres, Creilleres o Goigs de les Caramelles. A la Catalunya Nord s'anomenen Goigs dels Ous. El costum, esmentat per primera vegada a la fi del segle XVI (i que es manté en vigor encara, especialment en determinats pobles), presenta nombroses variants: en alguns llocs els caramellaires dansaven entre cant i cant (al pla de Bages era típica la dansa dels cascavells). D'altra banda, el cant ha estat acompanyat sempre d'alguns instruments musicals (flauta, tamborí, cornamusa, gralla, violí). A les ciutats, al llarg del segle XIX, les societats corals adoptaren aquest costum (als estatuts dels Cors de Clavé, del 1852, figura com una de les activitats de la institució), que tingué així una revitalització; hom organitzava concursos entre les colles (a Barcelona, a la plaça de Sant Jaume). Hi ha nombroses varietats locals del mot: camalleres, camarelles, camilleres, camigeres, camarleres, i al Vallès Occidental reben el nom de mussol. Un costum similar existeix a Mallorca i Menorca, anomenat capta de les panades (panada).

    CRIVILLÉ, J.; HERNÀNDEZ, A.J.; LOPEZ, P.; VILAR, R. (2003). El Ball de Cascavells. Temes de Súria, 2, pp. 231 i 232. Centre d'Estudis del Bages. Ajuntament de Súria.
    SENSERRICH, Montserrat (1997). Festes i tradicions. El ball de cascavells, dins XVIII Ronda Vallesana, pp. 125 - 129. Unió Excursionista de Sabadell