Soler
Alpens

    Osona
    Sector nord del terme municipal
    Emplaçament
    A 2.500 metres de la carretera BP-4654, punt quilomètric 16'200

    Coordenades:

    42.13789
    2.09839
    425492
    4665480
    Número de fitxa
    08004 - 15
    Patrimoni immoble
    Tipologia
    Edifici
    Modern
    Segle
    XVIII
    Estat de conservació
    Dolent
    La teulada i un mur es troben parcialment derruïts. Interior en mal estat a causa del nul ús que té. La vegetació i la bardissa cobreix els voltants.
    Protecció
    Legal
    Normes subsidiàries de planejament, Alpens 1996
    Accés
    Fàcil
    Sense ús
    Titularitat
    Privada
    Ref. cad.: 005A00004
    Autoria de la fitxa
    Marta Homs i Jordi Compte

    El Soler està ubicada al nord del terme municipal, al sud-est del Puigdon a la zona del bac de les Mulleres.
    És un edifici de planta rectangular formada per planta baixa i primer pis, amb teulada de doble vessant i aigües a les façanes laterals. Presenta diverses ampliacions denotades per les cantonades diferenciades integrades als murs. Està bastida sobre un petit turó de roca natural i construïda amb maçoneria de pedra i cantonades diferenciades amb petites pedres irregulars. L'interior conserva les menjadores, l'antiga cuina, les estances i l'escala d'accés al primer pis.
    La façana principal orientada a l'est sembla que tenia originalment un sol cos central i que se li afegiren una ampliació per costat. Presenta una porta d'accés, reformada amb maó, amb brancals de pedra i gran llinda de fusta, i una finestra quadrada a la part dreta. Sobre la porta i a nivell de primer pis hi ha una finestra amb ampit de pedra.
    La façana nord presenta tres fases de construcció i per tant tres cossos diferents, el de l'extrem dret enfonsat respecte als altres. Cada cos presenta una finestra a nivell de primer pis, la central de les tres emmarcada amb pedra i llinda de fusta.
    La façana oest presenta la part dreta derruïda. Sols s'hi obre una finestra emmarcada amb pedra a nivell de planta baixa i una estructura que sobresurt de la façana construïda amb maçoneria de pedra.
    La façana sud presenta la mateixa estructura dels tres cossos. El cos de l'esquerra es troba parcialment derruït i deixa entreveure els envans de construcció d'obra, les estances i la cuina a la planta baixa. Als dos cossos restants, construïts amb pedra, hi ha una finestra a nivell de primer pis amb llinda de fusta i una porta a la dreta de la plana baixa que dóna accés a una petita estructura de pedra que podria ser la comuna de la masia.
    A uns metres de la façana nord, i al peu del petit turonet de roca on està assentada el Soler hi ha la pallissa, utilitzada també com a quadres pel bestiar. Aquesta és de planta quadrangular, formada sols per planta baixa i construïda amb murs i pilars de pedra, i bigues i llates de fusta. Té teulada de doble vessant amb aigües a les façanes laterals. La façana principal orientada al sud presenta una porta central coronada amb llinda de fusta i porta de fusta amb dues batents. A la façana est hi té adossat una estructura d'ús agropecuari, de teulada d'una vessant que allarga la teulada de la pallissa i construït amb maçoneria de pedra.

    L'alou de Soler o de Santa Maria d'Alpens fou un dels més importants que apareixen al testament del veguer Sunifred de Lluçà, l'any 998. El seu topònim es referiria, probablement a la masia de Soler. Aquesta, apareix documentada en el llibre de consueta de 1638 on es reflecteix un llistat de les cases o famílies que en aquell moment hi havia al poble i al terme parroquial. La construcció actual, però, correspon probablement a una edificació del segle XVIII.

    BOLÓS, J. i HURTADO, V., Atles del comtat d'Osona (798-993), Rafael Dalmau editor, 2001.
    PLANES, J.A, Alpens. Una història del Lluçanès: pagesos, paraires i carlins, Ajuntament d'Alpens, 1999.