Sobre Can Dalmau; Feixes de l'Arlot; Ca l'Abril i Can Xinxa
Cabrils
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Diferents troballes citades per Marià Ribas (1952):
-"...entre Can Campins i La Llobatera, anant a les feixes de l'Arlot. Interessa el lacus, que té les parets decorades amb estuc blanc i negre formant una sanefa de mitges circumferències.."
-"Cabrils: vessant del turó d'en Torres. Prop d'aquesta vil·la, cap el Turó de Can Xinxa foren trobades moltes àmfores".
-"...prop de les feixes de l'Arlot, entre el Rial o Quatre camins i la Riera de l'Abril. Tocant als enterraments de teules hi havia ceràmica campaniana. Un costa, un forn".
Finalment M. Ribas (1975), cita un conjunt d'enterraments trobat al Rial dels Quatre Camins, a pocs metres de Ca l'Abril. Diu que se n'excavaren set i n'hi havia d'altres que s'havien destruït en fer el camí.
Marta Prevosti (1981) cita unes notes del propi M. Ribas i diu que descriu el forn romà, de planta circular (2,25 m de diàmetre). S'hi veu el principi d'un canal de 50 cm d'amplada. Estava en un marge de 80 cm d'alçada. Pel seu voltant es trobava molta ceràmica feta a torn. A uns 20 m es van trobar enterraments de teules, a una fondària de 30 cm. Prevosti també anota unes observacions de M.Ribas parla del dipòsit (el lacus que citàvem al principi) que va ser excavat pel Dr. Lluís de Sobregrau el març de 1932 i el va tapar, però en fer el camí anomenat "Rial" o dels "Quatre Camins" es va destruir. "Era recobert d'opus testaceum característic dels dipòsits d'aigua. Sobre la mitja canya d'opus signinum que recobreix les arestes internes del fons del dipòsit hi havia una decoració d'una mena de palmetes semicirculars dibuixades a base d'estuc negre. A la vora d'aquest punt, es va trobar un forn que Ribas va interpretar per coure ceràmica".
El senyor Joaquim Serra va recollir ceràmica sigil·lata sud-gàl·lica, hispànica i Clara-A. També hi ha notícies inèdites de troballes superficials de ceràmica ibèrica a mà i a torn, comuna romana, sigil·lata sud-gàl·lica, materials cosntructius, dolia i àmfora romana (Els ametllers d'e Gras) efectuades el gener de l'any 1987 a la urbanització de La Llobera (sector nord), localitzades en una zona anomenada Els Garrofers, just davant de la finca "El Garrofer".
Totes aquestes cites es refereixen a jaciments que es troben per damunt o al costat dels "Quatre Camins", punt d'encreuament de camins que comuniquen diferents pobles de l'interior. Aquest camí va variar als anys 30 bifurcant-se un per la carretera que portaria a la Mútua Metal·lúrgica i l'altre passaria pel barri de La Llobera, pel costat de Ca l'Abril i per sobre de Can Xinxa. Un altre dels topònims molt citats és el de les Feixes de l'Arlot. El Sr. Arlot tenia diversos terrenys: podria tractar-se d'una zona per damunt de Ca l'Abril o per sobre de Can Dalmau.
Segons Burjachs i Defaus(1987) diu que podria haver-hi dos jaciments:
A) Sobre Can Dalmau que correspondria amb les Feixes de l'Arlot de Prevosti. L'indret s'ubicaria en l'inici dels terrenys de la Mútua Metal·lúrgica, al costat dret de la carretera. Ells (Burjachs i Defaus), encara hi van observar, en el marge, l'existència de teules i àmfores. (41 32'15'' N i 2 21'43" E 275-240 m snm)
B) Prop de Ca l'Abril, que correspondria al de Can Xinxa de Pevosti. El Sr. de Ca l'Abril, digué que al fer-se el camí del "Rial" o "Quatre Camins" s'hi trobaren tombes de teules, un mosaic i una pastera, i que aquestes troballes es destruïren quan s'eixamplà el camí per construir la urbanització.
També s'informà de la troballa i destrucció d'un forn a Ca la Irene. Segons membres del Museu de Cabrils que parlaren amb Burjachs i Defaus, s'han pogut observar més a la vora de Ca l'Abril, les restes d'un forn de planta circular. Es creu que la primera cita de Ribas es podria tractar del jaciment a sobre de Can Dalmau (A) i la segona cita al de Ca l'Abril (B). Però el croquis dibuixat i que reprodueix Prevosti presenta irregularitats. Segons Burjachs i Defaus. (41 32'05" N i 2 22' 14"E 285-240 m snm)
Hem afegit una fitxa d'un jaciment amb el nom de "Urbanització La Llobatera Nord" (108).
Història
Tot aquest sector està ple de notícies de troballes aïllades; pensem que correspon al forn i a algunes troballes antigues. En aquesta fitxa situem els terrenys de sobre Can Dalmau, en una zona de propietat de Can Barba i la Mútua, en el marge de la carretera. Nosaltres hi hem trobat un fragment de llavi de teula romana.
Bibliografia
BURJACHS, Francesc i DEFAUS, Josep M. (1987). Inventari del patrimoni arqueològic de Catalunya. Cabrils (El Maresme). Barcelona. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Inèdit.
ESTRADA, Josep (1969). Vías y poblamiento romanos en el Área Metropolitana de Barcelona. Barcelona. Comisió Provincial de Urbanismo (Publicación 27).
PREVOSTI, Marta (1981).Cronologia i poblament a l'àrea rural d'Iluro. Mataró. Caixa d'Estalvis Laietana; pàg. 146 - 149.
RIBAS, Marià (1952). El poblament d'Iluro. Barcelona. Institut d'Estudis Catalans. Memòries de la Secció Històrico - Arqueològica, XII; pàg. 47.
RIBAS, Marià (1975). El Maresme en els primers segles del cristianisme. Mataró pp. 25 i 68.
RUESTES i BITRIÀ, Carme (2002). El poblament antic a la Laietània litoral (del Besòs a la Riera de Caldes): l'aplicació d'un GIS (Sistema d'Informació Geogràfica) a l'estudi de la seva evolució i les seves relacions espacials. Tesi doctoral dirigida pel Dr. Josep Guitart i Duran. Universitat Autònoma de Barcelona. Facultat de Filosofia i Lletres. Inèdita.
