Jaciment situat a la vessant sud de la zona de la Guinardera, en una zona on la inclinació de la serra comença a aplanar-se lleugerament. Durant la revisió de la Carta Arqueològica de Sant Martí de Tous que es du a terme el març de 2016 es visita la zona, ja que diversos afeccionats locals diuen haver recuperat de l'indret material ceràmic, restes de talla lítica i un parell de
fragments de destrals polides. Durant la visita s'observen diverses alineacions de pedres, que semblen correspondre a part d'una barraca de pedra seca mal conservada, darrera la qual surt un camí en direcció est-oest delimitat amb pedres de mida gran. A l'entorn del camí es situarien diverses feixes que es troben en molt mal estat de conservació. Tota la zona és delimitada a ponent per un mur que s'enfila pel pendent, també molt erosionat, i que provablement protegiria la zona de cultiu. L'àrea ocupa, a grans trets, la mateix amplada que la que actualment presenta el camp situat al sud, fet que fa pensar en la possibilitat de que el camp s'hagués
obert damunt una zona de feixes anteriors. Disperses per la zona on es troben les estructures s'observen diversos fragments de ceràmica a mà, restes de talla lítica i algunes peces retocades sobre ascla, que provablement serien anteriors al conjunt d'estructures, i que haurien aflorat a superfície degut a l'erosió extrema a que es troba sotmesa la zona. La revisió dels materials recollits per part d'afeccionats local mostra com es corresponen amb abundants fragments de sílex, restes de talla i alguna peça confeccionada sobre ascla. Del conjunt ceràmic, també molt abundós, no es pot extreure cap conclusió precisa respecte a cronologia, ja que tot és informe i sense decoració, si bé per l'aspecte que presenta podrien pertànyer a l'Edat del bronze. Així doncs, ens trobem davant una àrea on provablement durant l'Edat de Bronze s'hi hauria tallat sílex, organitzada posteriorment, provablement en època moderna-contemporània, com a àrea de conreu.
