Sínia Rosa del Jep

Vilobí del Penedès

Antiga sínia de rosari ubicada a cerç del nucli de Vilobí, prop del torrent dels Llacs. Es tracta d'una estructura formada per un pou d'uns 120 cm de diàmetre, que s'enfonsa verticalment al terra, i que connecta directament amb la mina d'aigua i es troba revestit amb rajoles. A la superfície, la boca del pou es protegeix amb una estructura rectangular feta amb maons de 120 cm d'amplada x 148 cm de llargada x 117 cm d'alçada. A ambdos costats d'adossen dos braços rectangulars que s'adossen a la base de 43 cm d'ample x 58 de llarg x 173 d'alçada, sobre els quals es recolzen els dos eixos, la roda central i la de pinyons i el fust hortizontal amb arnés per animal. Aquesta base quadrangular es recolza sobre dues arcades rebaixades fetes en maó, que serveixen per passar d'una estructura circular a una quadrangular.
Cap als anys 1915-1920, les necessitats d'aigua van anar creixent degut a l'extensió del regadiu, i això va provocar la construcció de sínies al costat dels pous. La sínia era semblant a un pou, amb el seu túnel i boca, i es connectava directament amb la mina , la qual cosa l'omplia d'aigua. L'aigua de la sínia s'extreia mitjançant un procedint mecànic, que consistia en dos eixos lligats, un vertical i un altre hortizontal, que movien una roda entorn a la qual es col·locava una cadena que anava justa dintre d'un tub. L'aigua es dipositava directament a l'estructura quadrangular que servia de bassa. Als eixos es lliga una biga de fusta de gran llargada, a l'extrem de la qual penja un tros de cuiro. Aquest aparell servia per lligar un animal que donava voltes i feia girar els eixos, la roda i la cadena per extreure l'aigua. Malgrat que les sínies més antigues acostumaven a ser de catúfols, les construïdes com aquesta -vora l'any 1920- ja no eren de catúfols, sinó de rosari. Així l'aigua era pouada per una cadena que anava justa dintre d'un tub.Aquest tub, de tant en tant, s'estrenyia per tal de permetre la recollida de l'aigua. D'igual forma que amb els catúfols, l'aigua de la sínia anava a parar mitjançant una canalització a la bassa, on s'acumulava.