Sínia que es troba vora la riera del Mujal i que pertanyia al mas Girald, situat uns 120 m a ponent. Queda aixoplugada dins d’una caseta i té al costat una bassa que acumulava l’aigua provinent de la sínia i que permetia regar els horts que devia haver-hi a l’esplanada adjacent.
La caseta era coneguda com la barraca de la sínia del Girald. Es conserva sencera, situada en un terreny amb desnivell de manera que té una porta al nord (emmarcada amb llinda i brancals de pedra picada) i una àmplia obertura al mur de la banda sud, d’una major alçada. A l’interior es conserva el pou de la sínia però n’han desaparegut els engranatges i el mecanisme que anava col·locat a la part superior. Suposem que es tractava d’una sínia de taps, que era el tipus més estès a principis de segle XX. Com que era una sínia de tracció animal la cavalleria donava voltes entorn del pou, lligada a una barra que connectava amb l’eix. La riera es troba a pocs metres de la sínia, de manera que el pou en podia captar fàcilment l’aigua.
La bassa té una planta irregular i és força llarga, d’uns 18 m. Pel costat sud i oest queda delimitada per un mur de pedra. Al costat sud té una obertura per on devia entrar l’aigua de la sínia. Està rematada amb una llinda que té la següent inscripció: “Joan Picas 1859”.
