Aquesta sínia pertany a la propietat de la masia de Taurons, que es troba uns 240 m al nord-est. Per la seva tipologia mecànica deu ser obra de començaments del segle XX, tot i que, com ja hem dit, adapta una tecnologia molt arcaica, associada habitualment a les sínies introduïdes pels àrabs i de tradició medieval, en les quals els catúfols eren de ceràmica. Al segle XIX les sínies més habituals encara eren les de catúfols, però a principis del XX es van anar substituint per les anomenades sínies de taps, que corresponen a la majoria de les que s’han conservat. Aquestes funcionaven mitjançant una cadena que, amb un mecanisme de dos taps de goma, bombejava l’aigua cap a un tub de ferro. Més tard es van imposar encara les sínies de pistons, activades mitjançant bieles que bombaven l’aigua. Tots aquests tipus eren activats amb tracció animal.
Aquesta sínia la va fer construir a principis del segle XX l’amo de Taurons, que era Ramon Juncadella Comasòlibes. Fou un indiano i d’ell s’explicaven moltes anècdotes. La seva biografia, envoltada d’elements llegendaris de vegades no del tot reals, la recull Maria Estruch en el seu blog. El cert és que va marxar a fer les Amèriques i a Cuba treballà un temps en el negoci dels destil·lats. Un cop retornat a Navàs era propietari de la masia de Taurons, on hi féu instal·lar tota mena de ginys tecnològics, com ara la sínia de Taurons. Amb els anys Ramon es convertí en una persona respectada. També es diu que s’havia casat tres vegades, però morí sense descendència, justament quinze dies abans d’esclatar la guerra civil.
Recentment la sínia de Taurons s’ha netejat i recuperat amb motiu d’una de les Arrossades populars que s’organitzen a Castelladral des de fa uns anys. En diverses ocasions la sínia es va fer funcionar amb un cavall i tot. S’hi van haver de fer alguns arranjaments, com el canvi de l’eix horitzontal o braçol.
Entorn d’agost de 2021 el viver fou terraplenat perquè s’hi van trobar uns cabirols morts.
