Sínia de la Torre de l'Oms
Sant Salvador de Guardiola
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Antiga sínia situada a la ribera esquerra de la riera de Guardiola, la qual conserva molt bé l'estructura subterrània, mentre que la part constructiva de superfície se la va endur la riuada de l'any 2000. Sobre el terreny actualment només és visible un forat rectangular, corresponent al pou per on es captava l'aigua. Aquest forat dóna pas a una gran mina subterrània, coberta amb una volta de pedra sostinguda, en l'arc d'arrencada, per dos pilars de maó. Es tracta d'una mina i bassa de planta rectangular d'uns 8 metres de llargada, al subsòl de la qual aflora l'aigua de la capa freàtica. D'aquesta cambra en surt una mina més petita, d'un mig metre d'alçada, que comunicava amb la riera, que es troba a només uns 15 metres, i en captava també l'aigua directament.
Aquesta era una sínia que funcionava mitjançant un molí de vent, però que estava equipada també amb el mecanisme més habitual d'una sínia de taps, cosa que permetia fer-la anar quan no bufava el vent. El funcionament de la sínia de taps era similar a les dues sínies properes que hi ha aigües amunt de la riera. L'aigua bombejada per la sínia es recollia en un dipòsit que hi havia prop d'on actualment hi ha la planta depuradora d'aigües, i d'aquí es canalitzava cap als horts que els propietaris de la Torre Oms posseïen en aquest sector. En l'estat actual no és visible cap rastre d'aquestes infraestructures de la sínia que es trobaven en superfície.
Informació oral facilitada per Fèlix Fargas Morera i Josep M. Oms Cornet.
Història
Aquesta sínia la van fer construir els amos de la Torre Oms (una de les principals cases de Salelles, situada molt a pop del poble). Probablement fou a finals del segle XIX, quan el propietari era Ignasi Oms i March, o tal vegada el seu fill, Josep Oms i Rovís. Probablement en aquest indret ja hi havia una sínia més arcaica de les que funcionaven amb el sistema de catúfols, però en aquest moment s'hi instal·là el molí de vent i probablement la sínia de taps. La sínia tradicional va estar en funcionament fins a la dècada de 1960, quan s'hi va introduir un motor de benzina. El fort aiguat del 10 de juny de l'any 2000 es va emportar tota la construcció de superfície de la sínia. El mateix va succeir amb dues sínies més que es troben molt properes.