Segons Salicrú (2021) una part del terme de Palafolls, Sant Genís, vivia amb greuge la capitalitat de les Ferreries. Als anys, vint del segle XX, hi va haver un intent dels santgenissencs d'agregar-se a Malgrat i un altre de formar municipi propi.
Els pagesos de Sant Genís varen formar part del Sindicat Agrícola el Progrés de Malgrat, fundat el 1915. La resta de pagesos del municipi varen crear el Sindicat Agrícola de Palafolls, que després de la Guerra Civil es va convertir en la "Hermandad Sindical de Labradores i Ganaderos de Palafolls".
El 1950 la "Hermandad de Labradores y Ganaderos de Malgrat" de la que formaven part els pagesos santgenisencs va comprar un terreny per edificar un edifici al centre de Sant Genís, al costat de l'escola, amb la intenció d'un futur pròxim, destinar-lo per ser la seu de la nova "Hermandad de Labradores y Ganaderos de San Ginés".
El 1952, el terreny i un primer edifici eren valorats per 154.340 pessetes. Aquell any, amb la retirada dels capitals individuals que pertocaven a cadascun dels socis santgenisencs, van fundar la seva germandat amb seu a l'edifici de Sant Genís ampliant el petit local primigeni. Es va construir un local ampli amb moll de càrrega, mantenint la part antiga com a oficina i la part nova com a espai de treball per donar serveis als pagesos. Un cop construït el local van arrendar a l'Ajuntament un solar entre el seu local i l'escola de 45 metres quadrats per ampliar la seva seu, llogat per deu anys prorrogables a un preu de 50 ptes. anuals.
Aquesta germandat de Sant Genís va tenir una vida curta, a finals dels anys seixanta es dissoldrà per la mala gestió dels directius d'aquell moment. L'edifici es vendrà, passant per diferents propietaris, els Alsina o els Pica. Davant el perill de què s'enderroqués, per construir-hi un edifici de pisos, fou adquirit a la dècada dels vuitanta per l'Ajuntament.
El 1987 el consistori inaugurava el Bar-restaurant i el Centre Social "Antic Sindicat de Sant Genís" amb una rehabilitació dissenyada per Gabriel Ordeix i Nina Masó, conservant i valorant els elements que configuraven aquella edificació dels anys cinquanta, especialment el sostre embigat. Sempre, però, va servir tant durant l'època de la germandat com durant els anys de propietat privada d'espai lúdic, on es realitzaven els actes de la Festa Major i de Sant Sebastià. En aquests moments, està tancat a l'espera d'unes reformes per poder continuar donant servei als veïns.
