Serrat dels Moros
Castellolí

    Anoia
    Cal Bep (vall de Sant Feliu)
    Emplaçament
    A cal Bep, pel camí que mena als camps a peu de Puig Aguilera, i passa a tocar de cal Francolí.
    455 m

    Coordenades:

    41.607
    1.67786
    389831
    4606988
    Número de fitxa
    08063 - 59
    Patrimoni immoble
    Tipologia
    Jaciment arqueològic
    Antic
    Romà
    Segle
    II-V
    Estat de conservació
    Dolent
    Probablement destruït.
    Protecció
    Legal
    Decret 78/2002, de 5 de març, (DOGC nº 3594 de 13/03/2002).
    Número inventari Generalitat i altres inventaris
    Sí, CC.AA.: 7714.
    Accés
    Fàcil
    Sense ús
    Titularitat
    Privada
    08062A001000280000FY
    Autoria de la fitxa
    Virgínia Cepero González

    Es tracta d'una necròpolis tardoromana situada en uns camps de conreu al nord de cal Bep, al Serrat dels Moros, al sud del Puig Aguilera. Va ser descoberta pel propietari de cal Bep, l'any 1936, quan en plantar-hi una vinya va trobar un sarcòfag, una sepultura exempta i d'altres en cista de planta rectangular, amb les parets formades per lloses verticals. Una de les sepultures, que es conservava a cal Bep, era tallada en un sol bloc de travertí, llisa, i d'angles lleugerament arrodonits.
    Tanmateix, en aquest lloc hi havia una cabana, les parets exteriors de la qual eren plenes d'ossos humans, que també apareixien superficialment en la vinya.
    D'altra banda, Antoni Borràs indica de l'existència en aquesta zona d'un forn, actualment no localitzat, segons ell ibèric, de construcció ovoide i voltat de pedres tallades com maons, que encerclaven les cambres per coure l'obra; en un costat hi havia la xemeneia rectangular.
    L'any 1985 durant la visita al lloc, amb motiu de la realització de la Carta Arqueològica, es van documentar diversos fragments de "tegula".
    Finalment, l'any 1991, durant la revisió de la Carta Arqueològica, no es va documentar cap tipus de material arqueològic i es va constatar que el context on es troba el jaciment havia sofert fortes alteracions des de l'any 1985, i que els antics camps de vinya ara es trobaven unificats en un gran camp de cereals.
    Tot i que és probable que els moviments de terra ocasionats per la transformació de les vinyes en camps de cereals destruïssin el jaciment, només una intervenció arqueològica ho permetria determinar.

    BORRÀS i QUADRES, A. (1934) "Prehistòria Igualadina, una troballa interessant". Butlletí de l'agrupació fotogràfica (Igualada, desembre 1934), any III núm. 32, pp. 118-119.
    CASTELLAR-GASSOL, J. (1989) Castellolí, Mil anys d'història. Castellolí: Amics de Castellolí, Ajuntament, p. 20-21.
    GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1986). Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya (Castellolí).
    JÁRREGA, R. (1991) "La comarca de l'Anoia a l'època tardo-romana. Un estat de la qüestió". Estrat: Revista d'Arqueologia, Prehistòria i Història Antiga. 4. Igualada: Centre d'Estudis Comarcals d'Igualada, p. 61-81.
    SALES CARBONELL, J. (1994): "Tombes i necròpolis isolades a la comarca de l'Anoia", Acta Historica et Archaeologica Mediaevalia, 14-15. Universitat de Barcelona, Barcelona, p. 317-336.